dimecres, 30 de març del 2011

L'ombra del vent



Abans de les vacances de nadal em vaig comprar el llibre de Carlos Ruiz Zafón titulat L'ombra del Vent. La veritat és que me'l vaig comprar pel fet que molts amics meus el tenien i sempre deien que era d'aquells llibres que enganxava. Jo volia experimentar la mateixa sensació que ells i el vaig començar a llegir. Tot i que la manera com està escrit no es pot considerar literatura, està escrit de manera que al lector que li agrada, l'enganxa amb molta facilitat. És el que em va passar a mi. Quan el vaig començar a llegir no vaig poder parar de llegir, passava pàgines amb tanta facilitat i llegia tan ràpid que aviat m'hi vaig veure submergida.

En aquest post us faré el breu resum que jo vaig llegir-me abans de començar el llibre, perquè qui vulgui experimentar la sensació d’enganxar-se i no poder sortir fins acabar el llibre, ho ha de fer personalment i no del que li expliquen els companys. Dic això perquè a vegades passa, i a mi personalment m’ha passat moltes vegades el fet que t’expliquen l’argument i ja no li trobes la gràcia al llibre perquè el que t’han explicat no t’ha agradat. Però si el mateix llibre el comences a llegir tu mateixa, te n’adones que hi ha moltíssims detalls que l’altra persona no et va dir i aquí és quan comences a trobar-li aquell “punt picant” que t’enganxa.
L'ombra del vent narra una història de misteri a la Barcelona de meitat del segle XX. Té una ambientació freda, fosca i solitària, en la qual abunden les descripcions dels carrerons, les places i els barris on es desenvolupa la història.
Comença un matí de 1945, quan Daniel Sempere és conduït pel seu pare al Cementiri dels Llibres Oblidats, d'on li deixa triar un llibre. Escull L'Ombra del Vent, del qual en quedarà tan fascinat que intentarà esbrinar una mica més sobre el seu autor, Julià Carax, fet que el durà a endinsar-se en un món d'intrigues i misteris, però també d'històries d'amor, que acabaran reflectint-se sobre la seva pròpia vida i els diferents personatges que aniran coneixent al llarg de la novel·la.

Per a qui vulgui més informació, clica aqui

Marta Hormigo

2 comentaris:

Lluïsa ha dit...

No has trobat que a partir de la meitat del llibre perd una mica d'interès? Tot i així està bé.

Marta H ha dit...

Potser no a la meitat, però sí que hi havia trossos que me'ls volia saltar perquè es feien una mica pesats. Tot i així m'ha agradat força!