Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentiments. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sentiments. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de juny del 2011

Sense retorn.


A continuació us parlaré d'un llibre que em vaig llegir farà cosa d'un any. És un llibre de Jordi Sierra i Fabra, titulat Sense retorn, i us el comentaré una mica ja que em va semblar força interessant ja que tracta el tema del bullying.

Aquesta història succeeix en un poble. Un poble d’aquests on, a causa de la poca gent que hi viu, les notícies volen més ràpides que els mateixos llamps. Així que la notícia de la mort d'un dels joves del poble, en Jacinto, no triga a saber- se. El noi ha aparegut mort daltabaix d’un penya-segat. El penya-segat del poble sobre el qual corrien històries sobre morts misterioses. 

A l’institut del jove difunt, els seus amics Miguel Àngel i la Cecília, estan molt preocupats en veure que el noi no hi és. El seu amic suposa que s’ha quedat a casa fent veure que està malalt, ja que uns companys de classe el van amenaçar d’una forta pallissa quan sortís de l’escola. En fer-se pública la notícia, l’institut es veu obligat a tancar i enviar tots els alumnes a casa.
A l’hospital, la família d’en Jacinto s’incomoda i es desespera. El pare està furiós perquè vol veure el seu fill i no deixa de buscar un culpable que l’hagi mort. El seu germà gran, en Patricio, en estat totalment catatònic, la mare, ofegada de tant plorar pel dolor que sent, sense deixar d’abraçar el fill més petit mort de por.

A partir d’aquesta terrible desgràcia, uns professors de l'institut, per la seva banda, comencen a investigar la situació, pensant en quines possibilitats hi ha  que el noi hagi sigut assassinat o que s’hagi suïcidat. 
La policia, investigant el cos del difunt troba unes marques que no han estat produïdes pels impactes de la caiguda, sinó per uns cops  en uns punts concrets del cos de manera forta i continuada. Amb això, l’inspector descobreix que el noi patia abusos físics, però no sap per part de qui. Així que va a parlar amb els dos professors d’en Jacinto i posen totes les seves investigacions i informació en comú, i també junts, convencen  la Cecília de poder parlar amb ella. Un cop aconseguit això ja saben qui són els culpables. 

Per a concloure, puc dir que aquesta novel·la m’ha agradat bastant, sobretot al final les diferents reaccions de cada persona implicada en el cas, cada una a la seva manera i totes diferents. Encara que trobo que no està molt ben resolt. S’ha de dir que aconsegueix posar l’emoció que necessita el llibre, sinó es podria fer bastant pesat un tema com aquest. Però crec que el motiu que aconsegueix aquesta tensió és el fet d'anar canviant la persona protagonista i passar a parlar sobre una altra persona en el precís moment en que està a punt de succeir alguna cosa que tots esperàvem. L’argument està ben treballat, ja que enllaça la trama d’una manera molt continuada, tot i que al principi, trobo que és massa lenta.  


  • Us adjunto la direcció web de l'autor, per si us interessa saber-ne alguna cosa, i perquè pogueu veure quines altres novel·les ha escrit:













Carla Linares

dilluns, 6 de juny del 2011

Sentiments i paraules

Hola! Com va tot?

Companys... heu tingut mai la voluntat d'escriure?

En dir voluntat em refereixo a TOT el que comporta escriure; els ànims, les ganes, el rendiment, l'esforç i la força per a poder fer-ho.

Esciure pot arribar a ser molt dur, no trobar rimes en una cançó o no trobar la paraula adequada en un relat pot ser angoixant i desesperant  saber que vas perdent temps i el full conté les mateixes paraules que fa una estona.

També es pot donar el cas de, un cop acabat el text, no en quedis satisfet, o no t'agradi, és per això que dic que escriure requereix MOLTES ganes i MOLT esforç.




Molta gent diu que per a escriure necessites inspiració, jo crec que no, la inspiració és fantasia i les ganes d'agafar un full i escriure lliurement és cosa teva. La inspiració és aquell detall fantàstic que et fa contemplar-ho tot d'una altra manera.


Tornem cap a la pregunta... Heu tingut mai ganes d'escriure?
Una persona pot escriure el que li vingu de gust; una cançó, una carta, un article, una història, un conte, un llibre i fins i tot una saga ...

Jo algun cop sí que he tingut les ganes d'escriure alguna cosa i és per això que aquest post tracta sobre això, expressar sentiments interiors en un paper, sense ordres ni límits.

No crec que escrigui mai un llibre, sincerament, seria capaç d'escriure algunes pàgines però després em cansaria, o no n'estaria satisfeta, i ho deixaria de banda en un tres i no res. De totes maneres jo no sóc la classe de persona que podria fer-ho, no tinc el vocabulari adequat i prefereixo escriure fets reals, sensacions, emocions, sentiments.... Alguna vegada he escrit alguna cançó o alguna carta, normalment dirigides a alguna persona, per a mostrar-li estimació i carinyo, m'he sentit bé escrivint en especial per a algú, per a sorprendre a aquesta persona, impressionar-la i deixar-li un record meu, un record que el pugui tenir sempre i pugui expressar el que jo sento.




I un diari? La idea d'escriure diversos moments que has viscut i poder-los llegir més tard tal i com els vas expressar aquell dia és una sensació realment agradable...

Al cap i a la fi, el que vull dir amb tot això és que escriure és una bona forma de comunicar-te, d'expressar tot allò que et fa sentir bé, de mostrar-li a una persona que l'estimes, i que t'has esforçat en escriure-li alguna cosa perquè aquesta persona s'ho mereix...

Si no tens el vocabulari d'escriptor o el talent de saber escriure bé NO passa res!

si estàs enfadat/ada i no ets capaç de dir-ho cara a cara, ho escrius; si vols impressionar  algú amb un record teu, escriu-li; si tens un dia avorrit sense fer res i vols fer alguna cosa entretinguda, esciu una cançó i canta-la..!



Hi ha lletres que t'arriben a tocar molt a fons teu; lletres que et recorden persones, lletres que et recorden fets, lletres que transtornen el teu estat d'ànim... Però són lletres i són capaces de commoure't, vols commoure, tu també, amb les teves paraules?

És fàcil, simplement estàs mostrant a altres persones els teus sentiments.




Espero que aquest post us hagi donat moltes idees ;)

Que vagi bé!



Elsa Mateos Viladot

dissabte, 28 de maig del 2011

Perdonar i demanar perdó

Qualsevol persona pot cometre errors i aquests, poden ofendre  algú que l'envolti, tant conegut com desconegut, amic com enemic, aquestes ofenses solen comportar un sentiment de culpa per aquell que ho ha provocat.
Si la persona es desentén de  l'ofensa que ha produït, o projecta sense raó la seva culpa sobre els altres això només serveix per provocar un dany major. Ignorar un error, és a dir no posar-hi remei, no fa desaparèixer el problema, sinó que aprofundeix més la ferida produïda. Per poder viure feliços, totes les persones hem de donar i rebre perdó. Moltes vegades sense voler ofenem a algú i necessitem recuperar la pau. Per això hem d'acceptar la nostra culpa,demanar perdó i reparar la falta comesa.
Sentir-se culpable pot ser una cosa positiva si ens porta a reflexionar i, a buscar remei. Sentir-se habitualment innocent respecte de tot, sol ser el símptoma de l'acció de l'orgull. Aquesta reacció està implícita en l’ésser humà, que per no acceptar un dolor el nega.
No hem de ser curts de vista amb els nostres errors i aguts amb els dels altres.
Perdonar i demanar perdó són coses que generalment van molt unides. És veritat que ens sentim ofesos,però també hi ha ofenses que fem nosaltres cap als altres. Perquè els mals estars solen entrecreuar-se en un embolic molt complex, en el qual si nó s’aclareix pot anar creixent una muntanya d’odi i malestar cada cop més greu, que normalment ningú desitja.
La vida és massa curta per emmagatzemar odi i rancor en el nostre cor.
Encara que sentis la temptació de recordar l'ofensa, has de ser capaç de superar-la i perdonar. A més, moltes de les ofenses són imaginàries i altres estan magnificades.
Sigui el que sigui o amb qui sigui, enfronta't a això i tracta de guarir aquesta ferida.
Agafa el telèfon,escriu un sms o un e-mail,... Busca un punt o un lloc de trobada, per aclarir les coses amb serenitat.
Memoritza unes paraules apropiades i deixa fluir la conversa amb naturalitat, sense por. Demana perdó!

Jordina Solans