Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de juny del 2011

La fe és una manera de viure el misteri de la vida...

Perquè tot es creure-hi.

En aquesta vida donat el poder que té la ment, cal pensar correctament, i més concretament cal saber en què creure i un cop se sap, cal creure-hi. Ja que la seguretat, l’autoestima, la confiança i la capacitat d’un mateix per fer tot el que es vol, depèn de la força psicològica. Ja que aquesta fa que una persona arribi a fer coses que no es creia capaç de fer, donat que únicament s’hi ha de creure. Pots tenir una forma física excel·lent però si psicològicament no estàs preparat, no aconseguiràs allò que et proposes.

Així és com pensa i realment ho demostra en totes les seves obres Éric-Emmanuel Schmitt, dramaturg, escriptor, guionista i director de cine. On crea personatges que confien tant en ells mateixos com en allò desconegut, perquè estan amb els braços oberts davant que qualsevol situació, ja que és bo això d’acceptar gairebé tot el que apareix de nou en la teva vida, el fet de ser feliç i de gaudir del present. Altres temes que exposa aquest autor en les seves obres, són que la vida s’ha d’estimar tal com és, sense il·lusions, sabent que és curta, vulnerable i plena de dolor. Perquè com també diu i és quelcom que tots hauríem de ser conscients, és que “ser feliç no és tindre una vida diferent a la que tenim, sinó que és entrar completament en la que tenim, no és protegir-se contra el dolor o la desgràcia, és integrar-los en les trames de l’existència, que en aquesta vida pots ser feliç o desgraciat, però tot és una actitud mental.
A més, una de les actituds que Schmitt defensa, i amb la que diu que enfronta la vida, és la confiança, la qual explica que s’adquireix acceptant que no tot és racional, acceptant obrir les portes a la sensibilitat i a la irracionalitat de la vida, ja que s’ha d’estimar la necessitat i tot el que és evitable.

Resultat d’aquesta mentalitat subtil i filosòfica, són les nombroses obres tant llibres com pel·lícules, que ens deixen un somriure filosòfic i el cor revolucionat.

Com que darrerament he vist una de les seves pel·lícules, Odette, una comedia sobre la felicidad, puc dir que la forma com enfoca la vida és particularment original, però certa, una manera de la qual tots hauríem d’aprendre i aplicar-la a les nostres vides. Hi exposa una felicitat senzilla, humil, que es troba en aquelles coses més simples, en aquelles més quotidianes, en les que mai hauríem cregut que estaria, s’ha de viure el present i gaudir del que tenim. A part que d’aquesta manera som menys previsibles pel que fa a les sorpreses que ens pot presentar la vida, i quan aquestes apareixen ens provoquen una reacció més gran que si estem sempre esperant que ens succeeixin coses increïbles.



Així doncs, si voleu saber més coses sobre Schmitt cliqueu aquí i us conduirà a l’article de La Vanguardia d’on he tret la informació.

Espero que això us faci canviar una mica la manera de veure la vida. A més recomano la pel·lícula que recentment he vist, a part d'altres que ha creat, com ara la seva darrera creació, Cartas a Dios.

Judit F.

Sense retorn.


A continuació us parlaré d'un llibre que em vaig llegir farà cosa d'un any. És un llibre de Jordi Sierra i Fabra, titulat Sense retorn, i us el comentaré una mica ja que em va semblar força interessant ja que tracta el tema del bullying.

Aquesta història succeeix en un poble. Un poble d’aquests on, a causa de la poca gent que hi viu, les notícies volen més ràpides que els mateixos llamps. Així que la notícia de la mort d'un dels joves del poble, en Jacinto, no triga a saber- se. El noi ha aparegut mort daltabaix d’un penya-segat. El penya-segat del poble sobre el qual corrien històries sobre morts misterioses. 

A l’institut del jove difunt, els seus amics Miguel Àngel i la Cecília, estan molt preocupats en veure que el noi no hi és. El seu amic suposa que s’ha quedat a casa fent veure que està malalt, ja que uns companys de classe el van amenaçar d’una forta pallissa quan sortís de l’escola. En fer-se pública la notícia, l’institut es veu obligat a tancar i enviar tots els alumnes a casa.
A l’hospital, la família d’en Jacinto s’incomoda i es desespera. El pare està furiós perquè vol veure el seu fill i no deixa de buscar un culpable que l’hagi mort. El seu germà gran, en Patricio, en estat totalment catatònic, la mare, ofegada de tant plorar pel dolor que sent, sense deixar d’abraçar el fill més petit mort de por.

A partir d’aquesta terrible desgràcia, uns professors de l'institut, per la seva banda, comencen a investigar la situació, pensant en quines possibilitats hi ha  que el noi hagi sigut assassinat o que s’hagi suïcidat. 
La policia, investigant el cos del difunt troba unes marques que no han estat produïdes pels impactes de la caiguda, sinó per uns cops  en uns punts concrets del cos de manera forta i continuada. Amb això, l’inspector descobreix que el noi patia abusos físics, però no sap per part de qui. Així que va a parlar amb els dos professors d’en Jacinto i posen totes les seves investigacions i informació en comú, i també junts, convencen  la Cecília de poder parlar amb ella. Un cop aconseguit això ja saben qui són els culpables. 

Per a concloure, puc dir que aquesta novel·la m’ha agradat bastant, sobretot al final les diferents reaccions de cada persona implicada en el cas, cada una a la seva manera i totes diferents. Encara que trobo que no està molt ben resolt. S’ha de dir que aconsegueix posar l’emoció que necessita el llibre, sinó es podria fer bastant pesat un tema com aquest. Però crec que el motiu que aconsegueix aquesta tensió és el fet d'anar canviant la persona protagonista i passar a parlar sobre una altra persona en el precís moment en que està a punt de succeir alguna cosa que tots esperàvem. L’argument està ben treballat, ja que enllaça la trama d’una manera molt continuada, tot i que al principi, trobo que és massa lenta.  


  • Us adjunto la direcció web de l'autor, per si us interessa saber-ne alguna cosa, i perquè pogueu veure quines altres novel·les ha escrit:













Carla Linares