dimarts, 23 de novembre del 2010

"A tres metros sobre el cielo"

Com ja vaig dir la setmana passada, volia penjar el resum del llibre de Federico Moccia que ha estat un Best Seller que es titula "A tres metros sobre el cielo". Tot i que no l'he acabat encara m'agradaria deixar-vos aquest enllaç del trailer de la pel·lícula i quan trobi el que estava buscant ja l'adjuntaré. De fet quan jo em llegeixo un llibre no m'agrada veure la pel·lícula, sobretot si el llibre m'ha agradat. No la veig pel fet que no vull decepcionar-me de com estigui muntada. Tot i que de segur que no sempre ha de ser dolenta. Aquest trailer que us adjunto l'he trobat força bé perquè no hi ha gaire diferència amb el llibre. Si hi ha algú que no s'ha llegit el llibre, li recomano que primer la vegi i després llegeixi. Pels qui esteu interessats, el film s'estrena el dia 3 de desembre als cinemes.


PD: si la veieu espero que us agradi, sinó llegiu el llibre que de ben segur us agradarà


Marta H.

diumenge, 21 de novembre del 2010

Tristany i Isolda

He trobat una adaptació de la llegenda de Tristany i Isolda que està força bé. De segur que us sonarà l'intèrpret de Tristany, James Franco, per les seves múltiples aparicions a les pel·lícules de Spiderman o potser per l'últim paper que li hem vist fer a les grans pantalles amb Julia Roberts.

El film ha estat dirigit per Kevin Reynolds sota l'antenta mirada del productor, i no oblidem director, Ridley Scott (director de Blade Runner, Hanníbal, Red de mentiras o Gladiator).

Així que us animo a mirar el film! Aquí us deixo un enllaç que us porta a una pàgina on parlen i comenten una mica la pel·lícula.




Alba L. M.

dilluns, 15 de novembre del 2010

Saló del Manga

vista d'una part del saló des de dalt

Potser no és l'activitat més literària que existeix en els nostres temps, però una cosa és clara: mou masses.

punt de venda del saló
Farà cosa de d'unes setmanes que el saló del Manga es va portar a Barcelona, concretament al centre comercial La Farga, de l'Hospitalet de Llobregat. Mai abans  no havia assistit a un esdeveniment d'aquestes magnituds i crec que va ser més la curiositat que l'interès el que em va portar a visitar-lo. 


No era difícil endevinar on anava tota la gent disfressada de personatges estrambòtics que els nostres ulls no estan acostumats a veure. Si volies arribar-te al Saló del Manga era impossible perdre't. Qualsevol parada de metro de Barcelona estava farcida de fans del manga que esperaven amb  neguit el tren per no arribar tard a la seva cita anual.

productes del saló
El primer error que vàrem cometre va ser no comprar les entrades per avançat, ja que això suposà fer una llarga cua fins a la taquilla per obtenir-les - i quan dic llarga cua, vull dir una hora i mitja -. Quan finalment vam tenir accés al recinte quina va ser la meva sorpresa al veure la quantitat de gent que s'amagava a dins, buscant desesperadament l'última publicació de la sèrie que seguien o els productes que encara no havien arribat al país (realment això últim ho trobo una mica desfaçat ja que avui en dia qualsevol persona pot obtenir tot allò que no vénen al lloc on viu mitjançant la importació i Internet). Però el cas és que érem allà, mirant atònits tota aquella moguda. Per a ser sincera, he de confessar que anys endarrere sí que m'havia sentit atreta pel manga, sobretot perquè les sèries que miràvem provenien del gènere. És curiós que em trobés allà en aquells moments, em sentia una mica com si estigués fora de temporada de mí mateixa. 

Potser el recinte era una mica petit per l'acte, però imagino que la tradició de realitzar-lo allà ha començat a arrelar amb força. Em va fer gràcia que a més de les esperades parades de còmics hi hagués també parades de xocolata, llaminadures, un restaurant japonès, botigues especialitzades en elements de pel·lícules i sèries. Semblava com si tot un món estigués reduït allà dins, ja que a més dels punts de venda també hi havia llocs on es realitzaven activitats com ara dibuixar, un curs ràpid per a fer el teu pròpi manga i exposicions entre altres coses .

parada de la xocolata

Va ser una experiència divertida tot i que molt cansada. La gent anava allà en gran part per passar una bona estona. Vàrem veure a moltes persones que portaven els típics cartells de "regalo abrazos" i d'altres més innovadors que buscaven la rialla del qui ho llegia com ara: "tengo un cartel" o "busco a alguien que no sepa leer". Si algú s'ha sentit atret per aquest saló, li recomano que assisteixi al del còmic (que crec que no tigrarà gaire a arribar).


nois i noies aprenent a fer manga


 

Alba L. Magro

dissabte, 6 de novembre del 2010

Perdona si et dic amor

Perdona si et dic amor és una novel·la de l’escriptor italià Federico Moccia, i el seu títol original en italià és Scusa ma ti chiamo amore . Aquest llibre juntament amb d’altres com per exemple “A tres metres sobre el cel” o “Tinc ganes de tu, són una sèrie de llibres d’aquest mateix escriptor que han tingut gran èxit en els últims anys entre el públic adolescent femení.  Tots els llibres d'aquest autor tracten sobre temes d'amor principalment. El perquè del qual us parlo d’aquest llibre és que a mi sincerament em va agradar molt quan me’l vaig llegir, ja que molta gent m'en havia parlat, i va ser un llibre que el vaig disfrutar molt i que em va enganxar de tal manera que no podia parar de llegir-me’l. També ha sortit una pel·lícula del llibre de Moccia, que com sol passar en totes les pel.lícules adaptades a llibres deixen molt que desitjar.
La novel·la parla d’un publicista de trenta-set anys que no esta passant pel millor moment de la seva vida i d’una estudiant de 17 anys, que es coneixen en un accident de trànsit per pura casualitat. A partir d’aquesta primera trobada, les trobades es succeeixen, i el que al principi sembla una relació còmica sense  cap mena de sentiment es transforma en una història d’amor, amb inconvenients i problemes degut a la diferència d’edat.
A mi personalment el que més  m’ha agradat del llibre són els diàlegs entre els personatges, i la mescla de diferents temes en la mateixa obra: com és la joventut actual, la moda,  la música, somnis, aspiracions i imprevistos. També fa un gran reflex de la societat actual, i aixó d’alguna manera t’endinsa més en la trama.

Aqui us deixo un enllaç del trailer de la pel.licula, per si us interessa ( a mi la pel.lícula comparada amb el llibre no em va agradar gaire, preferentment us recomano que us llegiu el llibre): http://www.youtube.com/watch?v=6_Gm8zk_Ziw

Per si ja us heu llegit el llibre i us interessen més llibres de l'autor també adjunto la pagina web de Moccia, on apareixen moltes altres obres seves i qualsevol informació que volgueu:


Carla Linares

dilluns, 1 de novembre del 2010

The Perks of Being a Wallflower

Dear Friend, 
It doesn't happen often that you pick up a book and don't put it down until you've read the entire thing. It doesn't happen often that you think about a story for days, weeks, or months after you've finished it. It also doesn't happen often that you want to pick up a book again and read it over and over, until you've enjoyed every single sentence you may have missed the last time.  This is what I have experienced by reading "The Perks of Being a  Wallflower,"  by Stephen Chbosky.  A book often compared with the classic, "A Catcher in the Rye," it digs deep into real feelings and experiences of high school students.  Readers feel a kinship with the fascinating characters, as they develop into more complex and more is discovered about each person.  The narrator, Charlie, is writing a series of letters to a stranger, always beginning his letters with "Dear Friend," and ending with, "Love always, Charlie."  Charlie's letters depict the ugly and beautiful parts of adolescence, examining the challenges faced as a young person living through the influence of others.  Love, dead aunts, friendship, mix tapes, drugs, and the Rocky Horror Picture Show envelop the life of Charlie and change him.  We all can become wallflowers, or spring away from the wall and feel as Charlie does. "And in that moment, I swear we were infinite." 
Love always, 
Nina