Recordant algunes lectures que he llegit en els darrers anys, me n'he enrecordat d'una que vam llegir a l'assignatura de castellà, ara no sé si farà un o dos anys. Recordo que era un llibre redactat amb diàleg, com si fos una obra de teatre, i que el llegiem a classe, i a cadascú se li assignava un personatge. Vaig disfrutar molt llegint-lo.
Aquella lectura es titula La Ratonera (en anglès The Mousetrap), i és una obra de teatre escrita per Agatha Christie. Està situada a un barri dels afores de Londres aproximadament cap als anys 50.
Tota l’acció transcorre en un petit hotel anomenat Monkswell, portat per una parella d'acabats de casar: Giles i Mollie Ralston, que estan nerviosos al rebre els primers hostes justament el primer dia, ja que s’acaben d’incorporar al món de l’hoteleria. Justament quan ja han arribat els primers hostes, es queden tots tancats i aïllats a la casa degut a la neu que els deixa totalment incomunicats. Els hostes reaccionen tranquil·lament fins que els propietaris reben una trucada de la policia dient que en aquest hotel pot ser-hi present el principal sospitós d’un assassinat comès a Londres el mateix dia. És en aquest moment quan tots s'inquieten una mica.
Al cap d’una estona arriba un suposat policia per tal d’investigar el cas, el sergent Trotter. Aquest comença a interrogar la gent per veure si algú té alguna cosa a veure amb el cas de l’assassinat, el qual explica que tres nens van ser maltractats i un fins i tot arribà a morir
Resulta ser que la víctima de l’assassinat ocorregut a Londres és Maureen Lyon, la mare adoptiva d’aquests nens. La pista que deixa l’assassí al lloc del crim és l'adreça de l’hotel i una cançó infantil: Three blind mice, on es sobrentén que encara falten dues víctimes més i es troben entre els hostes i els propietaris de l’hotel.
La primera de les víctimes a la casa és la senyora Boyle, i ha estat assassinada per algú present entre els aïllats a la casa. A partir d’aquest moment tots sospiten de tots.
Al final de la trama es descobreix que no tothom és qui diu o aparenta ser. El veritable policia que investiga el cas és el comandant Metcalf, el suposat policia, el sergent Trotter és un dels germans del nen mort al cas dels tres germans maltractats, i la senyoreta Casewell és una altra d’aquests tres germans. Resulta ser que Trotter és un psicòpata que volia venjar-se de la mort del seu germà assassinant a tres persones implicades amb la seva mort: Maureen Lyon (la mare adoptiva que els maltractava), la senyora Boyle (la jutgessa que donà la custodia dels tres nens a Lyon i Mollie Ralston, la professora del nen mort i que segons Trotter podria haver evitat l’incident.
Finalment tota la trama és resol i es desmenteixen les falses sospites sobre alguns personatges.
Finalment tota la trama és resol i es desmenteixen les falses sospites sobre alguns personatges.
Tot i que fa bastant que vaig llegir-me aquest llibre, he de reconèixer que és un dels poquíssims llibres de lectura obligatoris de l’institut que m’han agradat i enganxat.
És una obra de teatre molt intrigant, com totes les obres d’Agatha Christie, relacionades amb diferents fets i misteris per provocar intriga a l’espectador o qualsevol altra sensació. En molts moments mentre llegia el llibre vaig pensar que l’assassí era un personatge, però a mesura que anava avançant l'argument vaig anar canviant d’opinió vàries vegades.
En general m’ha semblat una història molt interessant i entretinguda. És d’aquells llibres en què tens la sensació que necessites saber-ne el final per quedar-te tranquil·la, i fins que no saps com acaba tampoc acaben les ànsies de saber-ne el desenllaç.
Carla Linares
