dissabte, 30 d’abril del 2011

Diada de Sant Jordi




El passat dia 23 d'abril es celebrà la diada de Sant Jordi.


Tradicionalment i des del segle XV, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa vermella "com la sang" i un llibre. Tot i ser tradicional, la popularització del fet de regalar roses es va restablir activament el 1914, gràcies a l'impuls de la Mancomunitat. La presència del llibre és deguda a que la diada coincideix amb el Dia internacional del llibre, que des de 1930 commemora la mort de Miguel de Cervantes i de Shakespeare. La primera vegada que es va celebrar el dia del llibre, però, fou el 7 d'octubre de 1926 gràcies a una iniciativa de Vicent Clavel, un escriptor i editor valencià establert a Barcelona

La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera. A tot Barcelona es venen llibres i roses, però és a La Rambla on l'esdeveniment arriba a la seva màxima expressió. A les parades habituals de La Rambla se n'afegeixen de temporals. És tradicional promoure la venda de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte al preu de venda. Les llibreries properes a Plaça Catalunya estan plenes de gom a gom i obren fins i tot si és diumenge. També hi ha lectures de poemes o de fragments de llibres i els teatres i sales d'espectacles fan promocions especials. 
Hi ha parades amb reivindicacions polítiques, per ajudar a organitzacions humanitàries, per recaptar fons per escoles o simplement per a aconseguir alguns diners extra. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics. Però sobre tot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es realitzen Jocs Florals a les escoles, activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s'afegeixen a l'atrafegada agenda cultural de la ciutat comtal.

Aqui a Sant Cugat fou a la plaça del Monestir on es van situar les llibreries de diversos punts de la ciutat amb unes carpes on podies comprar-te els llibres. A les parades generalment podies trobar els Best Seller i t'aplicaven un descompte del 10%. 

És un dia que a mi personalment m'agrada passejar, viure l'ambient i comprar-me un llibre que m'agradi. Aquest any malauradament no em vaig comprar cap, però espero comprar el llibre que busco en breus. 
Malauradament, aquest any va caure en dissabte i en Setmana Santa. És per això que a l'institut es va celebrar el divendres dia 29 de maig. Fou un dia ple d'actes: des de lliuraments de premis en prosa i poesia, tant a castellà com a català, el lliurament de diplomes als guanyadors del FemMat i de les proves Cangur, fins a concerts dels mateixos alumnes del centre. A més a més per tot l'institut hi havien poemes penjats de Màrius Torres(commemorant el centenari del seu naixement) i de Joan Maragall (commemorant el centenari de la seva mort). També hi havien còmics realitzats pels alumnes de tercer, aforismes pels alumnes de batxillerat i molta més guarnició que feien de l'Angeleta Ferrer  un centre intensament viu.

Marta Hormigo

dimecres, 27 d’abril del 2011

The more you distract the less you'll understand


És un vídeo sobre la importància de la concentració en les nostres lectures i altres temes relacionats; tot tractat d'una manera original. No té subtítols però s'entèn molt bé i té força gràcia. 

dilluns, 25 d’abril del 2011

23 d'abril

Noies, seguidors i seguidores, dissabte fou el dia de Sant Jordi!!
Com va anar? Esperem que molt bé i compressiu molts llibres o us els regalessin. O al menys els nois hagueu regalat una rosa a la vostra estimada o amiga. Compartiu amb nosaltres tot això, però sobretot els títols i els autors dels llibres :)

divendres, 1 d’abril del 2011

Autosuperació i esforç

L'autosuperació, l'esforç, la dedicació, paraules que vivim diàriament en diferents àmbits depenent de la persona, però que estan molt presents en les nostres vides. Dins els diversos àmbits que aquestes alberguen, segons la meva opinió, crec que els més difícils o que requereixen tant d'esforç físic com de psicològic, són els casos físics, com els esports.

Qualsevol esportista sap el que suposa practicar un esport a un cert nivell, ja que aquestes situacions, ja sobrepassen el simple fet de lluitar, perquè aquí juguen les emocions, les ganes, la fatiga, la preparació física, i sobretot el cor. Perquè moltes vegades quan el cos et demana que paris i el cap gairebé t'obliga a fer-ho, l'única cosa que et motiva a seguir és el cor, tot i que de vegades també intervé el cap pel fet de saber que a major esforç major recompensa i el fet de pensar que no pots abandonar, que has de lluitar fins a al final, que per això has començat, i el fet d'abandonar seria rendir-se, tirar la tovallola, cosa que a part de perjudicar-te posteriorment, sol representar una depressió i una frustració per a tu.

I no parlo de les situacions en les quals has d'esforçar-te i estàs bé, ni en les que et qüestiones el perquè fer-ho per la vagància que suposa, sinó que parlo d'aquelles en què ja no pots més, estàs molt cansat/da, no tens ganes, et sents feble, pesat/da i en les quals pararies i te n'aniries a casa, perquè si més no, l'esport és una cosa necessària però no obligatòria, i menys  a un nivell no professional.Són aquelles situacions en què has d'esforçar-te simplement perquè és gairebé la teva obligació, perquè saps que no pots ni has de rendir-te. En aquestes situacions, l'única cosa que t'empeny i et fa continuar és quelcom  indescriptible, molts diran que és el cor, però físicament això no ho notes. A part, les emocions et poden produir sensacions errònies, pensar-te que ho estàs fent fatal però arribes a millorar-te a tu mateix, aleshores es pot dir que  controlem realment el nostre cos?

                                  Un exemple podria ser el cas del nàufrag Robinson Crusoe
de l'autor Daniel Defoe, que estant ell sol a l'illa, aconsegueix tirar endavant amb idees, creativitat, esforç, una lluita constant contra ell mateix. Doncs això ens passa a tots, que una part del cap pensa en la possibilitat de rendir-se, de deixar-ho estar, de no esforçar-se i alleujar-se físicament i alhora hi ha  una decepció psicològica per no haver-se vist capaç de continuar endavant.

A més, aquest tipus de casos en què et trobes tu sola, on només tu decideixes què fer, en els quals ets lliure per escollir seguir o parar, suposen una gran pressió psicològica. Ja que la solució fàcil, sol ser la més ràpida de prendre, la més còmoda, la més agradable, la que ens ve bé en tot moment, i la que per més que lluitem sempre està present: parlo de deixar estar aquesta lluita, de tirar la tovallola, d'abandonar, d'acabar sense haver-ho fet com cal, vulgarment conegut com rendir-se.

Finalment, dir que com ja tots sabem, la millor sensació és aquella d'haver acomplert amb el teu deure, d'haver lluitat fins  al final, o si més no d'haver-ho intentat, i encara que la victòria sempre estigui associada a un objecte físic o bé a un resultat que destaca davant dels altres, la veritable victòria o triomf, rau en haver aconseguit allò que t'havies proposat o bé en haver-hi lluitat, haver-te esforçat i sentir aquesta felicitat interior que et diu que realment ho has fet molt bé. Són moments en què  se't dibuixa un somriure a la cara perquè saps que ho has aconseguit, perquè t'has enfrontat a les teves pors, als teus límits i ara ells et temen a tu, encara que  automàticament se't marca una altra meta, un altre objectiu on apuntar. És llavors quan estàs realment feliç.

Perquè tal i com vaig  llegir l'altre dia en una entrevista a un gran esportista a La Vanguardia que  deia que els premis estan molt bé per a la foto i per posar en els prestatges de casa, però  al cap del temps, s'omplen de pols, i la gent oblida aquests resultats (igual que tu), ja que  el que realment perdura en el teu cap són les sensacions que vas tenir quan aconseguies aquests mèrits, aquest triomf, quan lluitaves per ell. Ja que un trofeu és una cosa material, que s'embruta, s'oblida, i acaba a les escombraries, i el que és realment vital i important en aquesta vida és la nostra pròpia felicitat, moltes vegades formada pels bons records i per l'orgull que una pot sentir de si mateixa per l'autosuperació i l'esforç exercits dia a dia.