Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escriptura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Escriptura. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de juny del 2011

Tot va començar amb la idea

Tot va començar amb la idea d’alguna de les alumnes esbojarrades de la classe de literatura. Era un nou món per quasi totes, on els deures era fer un post cada mes parlant sobre alguna cosa que tingués a veure amb la literatura. Van anar passant els mesos i cada vegada ens vem anant fent més presumides amb el nostre blog, decorant-lo, posant imatges, aplicacions noves, retocant per aquí, treient per allà, erem i som un equip amb això del blog, fins i tot podem dir que hem participat a un concurs de blog.
La nostra professora era la que s’encarregava de fer-nos publicitat per tot l’institut, dient-ho als seus alumnes, als companys de feina. Desprès van arribar els comentaris dels professors en les nostres entrades, fins que ens va sorprendre el comentari d’algú desconegut que segurament per casualitat havia arribat al nostre blog.  La sorpresa va ser màxima quan vam veure el grandiós nombre de visites que teniem en total, no podia ser, un blog de classe, que era per entregar feines de classe però en forma de posts, tenia unes 4.000 visites, 9 noies de 16/17 que tenen un blog de literatura, però que poc a poc han anat formant de l'infinit món de l'Internet, de la xarxa on tot viatja i s’espandeix.
Ara s’ha acabat el curs, i entre totes hem decidit que aquet blog serà una herència per a qui estigui fent Literatura Universal el curs vinent, espero que el cuideu, i que sapigueu que algun dia això va començar com si res, sense saber que arribaríem a aquest punt.


Camila Sanint

dilluns, 6 de juny del 2011

Sentiments i paraules

Hola! Com va tot?

Companys... heu tingut mai la voluntat d'escriure?

En dir voluntat em refereixo a TOT el que comporta escriure; els ànims, les ganes, el rendiment, l'esforç i la força per a poder fer-ho.

Esciure pot arribar a ser molt dur, no trobar rimes en una cançó o no trobar la paraula adequada en un relat pot ser angoixant i desesperant  saber que vas perdent temps i el full conté les mateixes paraules que fa una estona.

També es pot donar el cas de, un cop acabat el text, no en quedis satisfet, o no t'agradi, és per això que dic que escriure requereix MOLTES ganes i MOLT esforç.




Molta gent diu que per a escriure necessites inspiració, jo crec que no, la inspiració és fantasia i les ganes d'agafar un full i escriure lliurement és cosa teva. La inspiració és aquell detall fantàstic que et fa contemplar-ho tot d'una altra manera.


Tornem cap a la pregunta... Heu tingut mai ganes d'escriure?
Una persona pot escriure el que li vingu de gust; una cançó, una carta, un article, una història, un conte, un llibre i fins i tot una saga ...

Jo algun cop sí que he tingut les ganes d'escriure alguna cosa i és per això que aquest post tracta sobre això, expressar sentiments interiors en un paper, sense ordres ni límits.

No crec que escrigui mai un llibre, sincerament, seria capaç d'escriure algunes pàgines però després em cansaria, o no n'estaria satisfeta, i ho deixaria de banda en un tres i no res. De totes maneres jo no sóc la classe de persona que podria fer-ho, no tinc el vocabulari adequat i prefereixo escriure fets reals, sensacions, emocions, sentiments.... Alguna vegada he escrit alguna cançó o alguna carta, normalment dirigides a alguna persona, per a mostrar-li estimació i carinyo, m'he sentit bé escrivint en especial per a algú, per a sorprendre a aquesta persona, impressionar-la i deixar-li un record meu, un record que el pugui tenir sempre i pugui expressar el que jo sento.




I un diari? La idea d'escriure diversos moments que has viscut i poder-los llegir més tard tal i com els vas expressar aquell dia és una sensació realment agradable...

Al cap i a la fi, el que vull dir amb tot això és que escriure és una bona forma de comunicar-te, d'expressar tot allò que et fa sentir bé, de mostrar-li a una persona que l'estimes, i que t'has esforçat en escriure-li alguna cosa perquè aquesta persona s'ho mereix...

Si no tens el vocabulari d'escriptor o el talent de saber escriure bé NO passa res!

si estàs enfadat/ada i no ets capaç de dir-ho cara a cara, ho escrius; si vols impressionar  algú amb un record teu, escriu-li; si tens un dia avorrit sense fer res i vols fer alguna cosa entretinguda, esciu una cançó i canta-la..!



Hi ha lletres que t'arriben a tocar molt a fons teu; lletres que et recorden persones, lletres que et recorden fets, lletres que transtornen el teu estat d'ànim... Però són lletres i són capaces de commoure't, vols commoure, tu també, amb les teves paraules?

És fàcil, simplement estàs mostrant a altres persones els teus sentiments.




Espero que aquest post us hagi donat moltes idees ;)

Que vagi bé!



Elsa Mateos Viladot

diumenge, 5 de juny del 2011

Relats Curts

A la llibreria que tinc al darrera de la meva taula de l’habitació on treballo, on  passo hores i hores estudiant i fent treballs per a l’institut, hi ha una pila de llibres, alguns meus, altres heretats dels pares i parents. Sovint penso que no fan res més que agafar pols. Però tot just ara que em poso a escriure aquest post he pensat que em poden ser útils.

Mirant i remirant trobo un llibre de Contes de Sergi Pàmies. Duu per títol “Si menges una llimona sense fer ganyotes”. Tota una declaració d’intencions. Posar un títol tant estrany per un llibre, segur que ha d’amagar alguna cosa interessant, i si més no almenys curiosa i diferent.



Fullejo una mica i m’interessa un conte titulat  Com dues gotes d’aigua. És un conte curiós. Tracta d’explicar les vivències i sensacions que té una gota d’aigua en el seu camí des  que cau d’una aixeta fins que arriba a l’aigüera. És un relat curt, de poques planes, però ho explica de forma detallada i resulta bonic i interessant tal com ho explica.

Quan l’acabes de llegir et quedes una mica perplexa, entre encuriosida, encantada i empipada. Bé i ara què més ? No hi ha res més ? I què més passa? et preguntes. Però no hi ha res més. El conte s’acaba. En algun moment et preguntes si t’han pres el pèl, o no ho has entès, però després veus què fàcil i què difícil és al mateix temps escriure un relat curt. I que sovint no cal buscar en tot un sentit que vagi més enllà, sinó que en algunes ocasions no cal fer res més que mirar el que tenim ben a prop i observar de forma atenta per descobrir les gran meravelles del món que ens envolta.
Llegint aquest i altres relats curts com aquest he descobert que es pot escriure de qualsevol tema quotidià. Que encara que sembli que no té cap importància, si t’hi fixes bé segur que li pots trobar tota la importància del món. Tot depèn de com ho miris, de com ho enfoquis, i de quina perspectiva tinguis com observador, narrador o lector. Això és precisament el cas de la gota d’aigua. Per a qualsevol de nosaltres quina importància té una aixeta que goteja i per la qual van caient gotes d’aigua ? Però i si nosaltres fóssim una gota ? precisament aquella gota? La cosa canvia no ? Transformar una cosa quotidiana de la nostra realitat i fer-ne d’això una obra d’art que és el que fan els bons artistes i escriptors.

Sergi Pàmies que és un bon escriptor català, fill també d’una gran escriptora que va viure l’exili, Teresa Pàmies, escriu molt sovint articles als diaris, participa en tertúlies a les ràdios i la TV i és conegut com a gran seguidor del Barça. Escriu principlament llibres de contes o relats curts que fan bona aquella màxima que ja fa molts anys fa popularitzar un escriptor espanyol de : Si lo breve es bueno, dos veces bueno.

Per tant jo també m’ho aplico i acabo ja el meu post d’avui recomanant a tots els contes d’en Sergi Pàmies.


Alba Salomon

dijous, 2 de juny del 2011

Llegir, escriure: un pacte de solituds

Aquesta serà possiblement l'última entrada que faré en aquest blog. El curs ja s'està a punt d'acabar i he decidit escriure el meu últim post sobre un tema estretament relacionat amb el que hem estat fent al llarg de l'any a l'assignatura de literatura universal. 

Una classe de l'ATN
L'any passat, per influència de la meva mare, vaig decidir apuntar-me a un curs d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ja havia estat alguna altra vegada a l'edifici, però això poc tenia a veure amb l'experiència d'assistir a unes classes per conèixer el món de la palaura escrita de primera mà. Però no eren unes simples classes, ja que el fet de pensar en la importància que l'Ateneu ha tingut a la història de les lletres i la cultura catalanes imposava, i molt.

Força gent em pregunta què es fa en aquests cursos i jo sempre responc: escriure. Però de fet és molt més que això, ja que escriure ho pot fer cadascú des de casa seva sense la necessitat d'anar a enlloc un cop per setmana... Per mi, aquests cursos també han estat compartir amb gent nova els textos propis, sentir diverses opinions sobre el que has fet, escoltar altres històries de gent com tu, aprendre a analitzar ràpidament, a millorar-te, a observar, a reescriure... Comences a desenvolupar tècniques noves, proves diversos tipus de narradors, i aprens que escriure es basa sobretot en pensar. Un escriptor ho és les 24 hores del dia perquè mira el món amb ulls de caçador d'històries, o de personatges o de poemes. Ha de saber mirar i transmetre des del seu punt de vista allò que vol mostrar. No només ha de transmetre informacions, sinó que ha d'ensenyar mons imaginaris; encomanar intensitats a força de ritmes, i fer una tria i una combinatòria artística de les paraules. Cadascú utilitza el llenguatge a la seva manera per expressar la pròpia subjectivitat, això és el que se'n diu l'estil. 

"... Todo lo que usted quiera, sí señor, pero son las palabras las que cantan, las que suben y bajan... Me prosterno antre ellas... Las amo, la adhiero, las persigo, las muerdo, las derrito... Amo tanto las palabras... Las inesperadas... Las que glotonamente se esperan, se acechan, hasta que de pronto caen... Vocablos amados... Brillan como piedras de colores, saltan como platinados peces, son espuma, hilo, metal, rocío... Persigo algunas palabras... Son tan hermosas que las quiero poner todas en mi poema... Las agarro al vuelo, cuando van zumbando, y las atrapo, las limpio, las pelo, me preparo frente al plato, las siento cristalinas, vibrantes, ebúrneas, vegetales, aceitosas, como frutas, como algas, como ágatas, como aceituna..."
Pablo Neruda

Sempre m'ha agradat molt escriure, però és com si a partir de començar a anar a aquests cursos em prengués una mica més seriosament els meus simples escrits. Intento tenir disciplina i escriure una mica cada dia, per poc que sigui, ja que una bona història no neix només d'una idea, sinó d'un treball constant i mesurat.  

"L'essència del compromís artístic de l'escriptor: convertir en vida una idea a través de les paraules. Escriure és pensar i pensar-se, cercar, experimentar, trobar i, fins i tot, trobar-se. Escriure és escollir idees i és escollir paraules. Sempre estem triant..."
Mar Tomàs


Alba Lafarga M.