L'altre dia a classe d'anglès vam veure una pel.lícula que es diu "Music and Lyrics", i la professora ens va dir que podem escriure la lletra d'una cançó. La pel.lícula em feia pensar sobre tot el que s'ajunta per compondre una bona cançó. Sempre m'ha encantat la música, i quan era petita, sempre volia tocar, cantar i compondre. Ara, tinc disset anys, i vull aconseguir allò de compondre. El primer exemple d'un compositor que he conegut des de petita és el meu germà, Eric. He admirat al meu germà tota la meva vida. Un músic natural, allò de compondre una bona cançó no li costa res (o almenys em sembla així). Quan els dos vam viure a casa, per la nit, sempre sentia la guitarra i la veu del meu germà a l'altre costat de la paret. Jo escoltava els canvis dels acords, dels ritmes, de les textures i de la lletra que inventava sense vacil.lació. Una vegada em va dir "Composo millor a les hores de la nit…" Tal vegada hauria d'intentar això? Ho intentava. Vaig acabar al llit, cansadíssima i frustrada de no haver aconseguit res. Una altra vegada em va dir "Espero que no sempre sigui tan insegur que no pugui escriure la lletra de cançons…" I tal vegada és per aquesta raó que encara no he aconseguit compondre més d'una cançó. Quan escric la lletra d'una cançó, no puc tenir la sensació de ser insegura, i de pensar que la cançó està malament, o que a ningú li agradarà. Només cal posar els sentiments dintre la cançó, i expressar-los a través de la meva veu i els acords bonics que sortin de la meva guitarra. No ho sé si ho podré fer abans del divendres per a la classe d'anglès, però algun dia ho faré. (:
-Nina Wollersberger
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris música. Mostrar tots els missatges
dimecres, 8 de juny del 2011
Music and Lyrics
Etiquetes de comentaris:
art,
autosuperació,
futur,
música
divendres, 4 de març del 2011
MÚSICA AL BOSC
Abans dels concerts sempre em sento molt nerviosa. Per més concerts que faci, la sensació no canvia. Diuen que se n’han de fer molts per tal de perdre la por escènica. Del dia en concret que us parlaré, no tenia gaire ganes d’anar-hi. Estava molt bé al llitet i tenia ganes de dormir. Però, com sempre, fas l’esforç, fas callar els instints i fas el que toca. Va valer la pena.
Ara us explicaré el perquè.
El passat diumenge dia 27 de febrer, es va fer la inaguració del Bosc Naturalista de la Serreta. És un projecte pensat i desenvolupat pels veïns del barri de la Serreta. El bosc és una gran extensió, però no l’aprofitaven i van decidir construir uns camins i així poder passejar-hi. Un biòleg va fer un estudi del bosc i va classificar els tipus d’arbres i animals que hi ha. Aprofitaven aquesta ocasió per donar a conèixer el bosc i per remarcar la importància dels boscos i la necessitat de conservar-los.
El bosc esmentat està perdut a la muntanya, a prop del col·legi del Pinar. Ens va costar trobar-lo perquè just al costat hi ha un altra tros del mateix bosc anomentat el Bosc Literari. Per fer, d’aquesta innaguració un bon començament, els alumnes del Pinar van llegir i interpretar uns poemes. Tot seguit, els de l’Aula de So vam tocar unes canços amb tota mena d'instruments i veu per donar-li ja, una mica més de música al bosc. Després, un naturalista que ha ajudat en aquest projecte va fer un breu discurset i el va seguir l’alcadessa que va cloure l’acte.
Després feien un pica pica i un passeig pel bosc. Feia un solet bonic i es va convertir en un dia acompanyat de poesia i música. No és la rutina de cada dia i són aquestes petites coses que et fan ganes de contiuar. En resum, podem dir que va ser un matí alegre, d’aquests que m’encantaria repetir.
Si voleu escoltar una de les cançons que vam tocar cliqueu aquí.
Alba Salomon
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


