Abans dels concerts sempre em sento molt nerviosa. Per més concerts que faci, la sensació no canvia. Diuen que se n’han de fer molts per tal de perdre la por escènica. Del dia en concret que us parlaré, no tenia gaire ganes d’anar-hi. Estava molt bé al llitet i tenia ganes de dormir. Però, com sempre, fas l’esforç, fas callar els instints i fas el que toca. Va valer la pena.
Ara us explicaré el perquè.
El passat diumenge dia 27 de febrer, es va fer la inaguració del Bosc Naturalista de la Serreta. És un projecte pensat i desenvolupat pels veïns del barri de la Serreta. El bosc és una gran extensió, però no l’aprofitaven i van decidir construir uns camins i així poder passejar-hi. Un biòleg va fer un estudi del bosc i va classificar els tipus d’arbres i animals que hi ha. Aprofitaven aquesta ocasió per donar a conèixer el bosc i per remarcar la importància dels boscos i la necessitat de conservar-los.
El bosc esmentat està perdut a la muntanya, a prop del col·legi del Pinar. Ens va costar trobar-lo perquè just al costat hi ha un altra tros del mateix bosc anomentat el Bosc Literari. Per fer, d’aquesta innaguració un bon començament, els alumnes del Pinar van llegir i interpretar uns poemes. Tot seguit, els de l’Aula de So vam tocar unes canços amb tota mena d'instruments i veu per donar-li ja, una mica més de música al bosc. Després, un naturalista que ha ajudat en aquest projecte va fer un breu discurset i el va seguir l’alcadessa que va cloure l’acte.
Després feien un pica pica i un passeig pel bosc. Feia un solet bonic i es va convertir en un dia acompanyat de poesia i música. No és la rutina de cada dia i són aquestes petites coses que et fan ganes de contiuar. En resum, podem dir que va ser un matí alegre, d’aquests que m’encantaria repetir.
Si voleu escoltar una de les cançons que vam tocar cliqueu aquí.
Alba Salomon
2 comentaris:
Wow Alba, m'ha agradat molt tot el que has escrit i moltes vegades, em sento identificada amb el que dius. A vegades ens llevem sense ganes de fer res, però a mida que passa el dia i anem fent coses, després ens sentim realitzats amb tot el que hem fet.
A més a més, en el teu cas pel que he vist va acabar sent un dia fantàstic, fent el que més t'agrada, tocar la guitarra.
Que cultes sou a Sant Cugat. Un dia em van portar a passejar pel bosc literari i em va agradar força, ara hauré de provar aquest altre, si el trobo. Alba, no sabia que tocaves la guitarra.Quantes coses ens perdem del nostre alumnat! És una llàstima però no es pot ser a tot arreu.
D'acord amb el teu post, ja ho diu en J.M. Serrat, "Hoy puede ser un gran día..."
Publica un comentari a l'entrada