Abans, sempre m’estava llegint un llibre. En començava un i quan l’acabava ràpidament en triava un altre i començava de nou. Després d’un temps ja vaig deixar de fer-ho, no sé com va ser ni m’enrecordo del motiu. Un dia que no en tenia cap, i ja no sabia quin agafar-me de casa, vaig decidir anar a fer una visita a la llibreria i que em recomenessin un llibre.
El llibre que us parlo és “ kafka i la muñeca viajera”. És un llibre de Jordi Sierra i Fabra i va guanyar el Premi Nacional de la Literatura Infantil i Juvenil. Està inspirat en uns fets reals ocurreguts a Franz Kafka l’any abans de la seva mort. Kafka es troba en un parc d’Alemanya, en concret al parc de Steglitz a Berlín, i és allà on troba una nena sola plorant desconsoladament. Li pregunta què li ha passat i la nena explica que la seva nina s’ha perdut. Llavors perquè deixi de plorar, el nostre protagonista s’inventa que la nina no s’ha perdut, sinó que ha marxat de viatge. A partir d’aquest moment Kafka es converteix en el carter de les nines. Fent-se passar per la nina, la Brígida, li explica tota mena d’històries inventades on a través de cartes relata les experiències dels viatges.
Al principi em vaig mirar el llibre amb una mica de desconfiança. No m’acabava d’agradar, era estrany, semblava un llibre per a nens. Però just començar-lo a llegir es va fer cada cop més interessant i emocionant. És un tema senzill, però no és un conte per a nens. Les cartes tracten temes de la vida, explicats a una nena. Cada nit escriu una carta nova i l’endemà cada tarda a la mateixa hora li porta la nova carta. A les cartes la nina li descriu els llocs, què fa, la immensitat del món, i també tracta de temes morals com quan a la primera carta li diu que ha de continuar, que no li volia causar dolor al marxar, que li ha ensenyat a ser una bona nina, que l’ha cuidat molt i estimat i l’ha preparat pel dia de partida per ser lliure i feliç.“Los pequeños quieren creer. Necesitan creer. En su mundo no existe, todavía, la desconfianza humana. Es un universo lleno de soles y lunas, días encadenados, llenos de paces, amores y caricias”.
En això es centraria el llibre. Es reflecteixen els sentiments d’una nena petita al perdre la cosa més estimada, les ganes amb què volen creure i necessiten creure i les infinites preguntes que mai s’acaben. Kafka aconsegueix una relació de complicitat amb l’Elsi i es guanya la seva confiança a poc a poc.
Si teniu curiositat per la biografia de kafka cliqueu aquí.
Alba Salomon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada