Un fet sorprenent...

Hola!

Aquest post és bastant sorprenent i impactant però espero que us interessi!

L'altre dia per casa em vaig fixar en dos llibres molt semblants, un es deia Alive i l'altre Milagro en los Andes. Aquests títols van captar la meva atenció i no vaig dubtar a preguntar sobre què tractaven. Al saber la història em vaig quedar bocabadada, és un llibre que narra una experiència terrorífica viscuda per un grup de joves uruguaians.

Aquesta és la història; el 13 d'Octubre de 1972, el vol 571 de la Fuerza Aérea Uruguaya portava en l'avió militar 40 passatgers i cinc tripulants que conduïen  l'equip de rugby Old Christians, provinent d'un col·legi uruguaià d'alt estàndard, cap a Santiago de Xile a fer un partit important.

L'avió tenia de passar pels Andes fins a arribar a Xile però les condicions eren molt dolentes i l'avió tenia dificultats per veure el seu camí entre la boira. Com que van perdre molta latitud l'avió va xocar vàries vegades. El primer cop va ser a la cua, el segon xoc va ser a l'ala que va emportar-se també la cua i els passatgers d'aquella part i el tercer xoc va emportar-se l'altra ala i la resta de l'avió; el fuselatge, va lliscar per la neu fins que es va aturar, provocant un xoc fort de seients.

Dels 45 passatgers que hi havia van sobreviure 27; les morts eren degudes als forts impactes, a lesions internes, al quedar atrapats entre seients i a greus ferides.
Els 27 passatgers que quedaven, tots nois entre 16 i 25 anys, l'entrenador i la seva dona, tenien d’enfrontar-se a les dures condicions ambientals de -25 a -42 º C a les muntanyes congelades que encara estaven en època de nevada. Durant diversos dies alguns avions de rescat van estar buscant-los però al desè dia de no trobar res van decidir abandonar la seva recerca, creient que a hores d'ara tots els passatgers serien morts.

Els sobrevivents tenien una ràdio i en assabentar-se de l'abandonament de la seva recerca es van començar a desesperar ja que els  mancaven els aliments i la roba adequada. Els sobrevivents tristos, desolats, preocupats i angoixats van començar a elaborar propostes per sobreviure en aquelles dures condicions fins el dia en què fossin rescatats.

Quan les coses no podien anar pitjor, un devessall va caure i va sepultar tots els sobrevivents de l’interior de l’avió tret del més jove, que va cavar desesperadament en busca dels seus companys, van morir 8 passatgers. Les condicions anaven empitjorant i alguns sobrevivents començaven a tenir gangrena, infecció de les seves ferides.

I com s'ho van fer per sobreviure durant 72 dies en aquelles dures condicions i sense més menjar?

Es van proposar l’antropofàgia, alimentar-se de la carn dels seus companys morts, una opció realment fastigosa. Els sobrevivents eren molt creients i es negaven a practicar aquella brutalitat per a sobreviure, però van pensar acabar acceptant-ho perquè era l'única manera de soberviure, amb la regla de no utilitzar com a aliment a cap familiar ni humà del sexe femení.  

Ben entrat el desembre tres dels sobrevivents van partir en busca d'ajuda. Van estar 10 dies travessant els Andes per a arribar a les praderies de Xile.

I ara, quines conseqüències va aportar aquest canibalisme? Com va ser aquest llarg viatge en tant dures condicions? Com van ser rescatats? Què van sentir durant 72 llargs dies?

Les sensacions, les emocions, cada dia i l’experiència que ells han viscut és realment sorprenent i impactant.

Saber com es van sentir, com van aguantar, algun dels nois tenia la mateixa edat que nosaltres, què faríem en una situació així?

Ells volen compartir l’experiència viscuda, el miracle de poder sobreviure malgrat prendre dràstiques decisions…

Si voleu més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Accident_aeri_dels_Andes

També hi ha una pel·lícula: ¡Viven!, és bona però evidentment, no és capaç d’expressar tot allò viscut;

Adéu companys! J

Elsa MV