La suerte de mi destino.

“Me llamo Isidre Esteve y antes era piloto de motos, uno de esos capaces de ganar en un viaje de aventuras, de competir contra la leyenda del desierto, de retar al continete olvidado. Así era hasta que conocí la eternidad del instante. Sucedió así… tan callado. Después la dama negra quiso visitarme, pero esta vez llegué antes a la meta. Soy el capitán de mi alma. Entonces el mundo fue otrs. Y siguió la vida. Y represaron las sonrisas.”

Aquest és el començament del darrer llibre que he llegit. Així comença, amb un bonic paràgraf fent un petit resum de tot el que va passar aquell dia.

El llibre de “La suerte de mi destino” escrit pel propi Isidre Esteve, narra tota la història sencera de la vida professional d'Isidre Esteve en el món del motor, començant amb les motos, i acabant fent un Dakar amb un cotxe adaptat,on comença i acaba explicant el seu terrible accident un Dakar, que el va deixar en cadira de rodes.

He de dir que és un llibre que m’ha impactat molt, però no pel fet de la brutalitat de l’accident, sinó de com un llibre que suposadament hauria d’explicar l’accident i com va ser la seva vida després, Isidre Esteve, li dóna la més mínima importància, aprofitant per explicar tota la seva vida, com era abans de l'accident i com era després, però sempre amb el rerefons del fet més important de la seva vida.

Isidre Esteve, un corredor com tots els altres, sempre havia passat desapercebut, però ara per mi, és un home força admirable perquè mai es lamenta del que li ha passat, ni intenta fer-se la víctima, sinó que sempre està amb el seu gran esperit lluitador, arribant a dir fins i tot que presumeix per encara seguir respirant.

Em va impactar les paraules que va dir quan va sortir de cara els periodistes, la primera vegada després de l'accident, les seves paraules van ser les següents: “Mi vida no acaba aquí. A partir de ahora será simplemente distinta. Nada más. “ Es per això que he decidit parlar d’aquet home en aquest post, perquè a algú a qui el destí ha jugat amb ell tan cruelment i que anihilara de forma tan sàdica les seves il·lusions de futur mostri aquesta força, i aquesta capacitat de superació, em sembla realment commovedor. Crec que hauria de servir per a tothom.

Aquest és un llibre de sentiment i de vida,escrit clarament, amb el cor.

Camila Sanint. 

TRAÏCIÓ

 Traïció: títol del llibre fascinant i atractiu que vaig comprar-me l’estiu passat per casualitat. És una obra curiosa, un llibre que es podria catalogar tant d’aventures com de ciència ficció, ja que el temps ens situa en el futur, tot i que possiblement no tan llunyà.

La història se situa a la vida d’una noia anomenada Tally que és a punt de complir 16 anys, però com ja he dit abans, aquesta novel·la tracta del futur, i de com n’és d’important la bellesa, ja que a partir dels 16 anys, tots els humans són sotmesos a intervencions quirúrgiques per tal de ser tots bastant iguals i perfectes físicament, tot i que psicològicament també els fan un “rentat de cervell”, és a dir els transformen. Aquesta història planteja el tema (que avui en dia ja existeix) de ser tots iguals o si més no semblants, ja que des de temps prehistòrics, sempre hi ha hagut un ideal de bellesa al qual gairebé tothom s’intenta acostar. Tot i que existeixen molts camins per arribar-hi o per estar-hi a prop, i  hi hagi gent que es consideri diferent i molt allunyada d'aquests ideals, tots hi estem sotmesos, i escapar-ne és força difícil.

Aleshores aquest llibre explica com un grup d’adolescents es neguen a acceptar aquesta transformació i han de sobreviure com poden, sent perseguits per les autoritats i per l’organització que controla la població i per tant, no poden deixar que un grup d’ “anti-sistema” revolucioni  més gent, i els volen tindre controlats i sotmetre’ls a la transformació. A més, el sistema de les ciutats està molt canviat, perquè hi ha tres tipus de ciutat en les quals classifiquen  la gent segons l’edat: Feópolis, on viuen en residències els nens fins complir 16 anys i els anomenen imperfectes, Nueva Belleza on hi ha la població jove i després una ciutat per a gent gran, a part del lloc on viuen aquest grup de refugiats, El humo, i els seus habitants són els oxidados, persones que viuen com vivim nosaltres avui en dia, tot i que per a ells ja és història.

Només vull dir que és un llibre que em va encantar, que ara per ara és una trilogia, el primer és Traïció, el segon Perfecció i el tercer Especials, que us el recomano moltíssim, perquè en certa manera, el nostre futur podria ser com el d’ells, és a dir, no sembla pas un llibre inversemblant i extravagant. Ja que proposa un tema que avui en dia ja es dóna, tot i que amb menys impacte.

A més, segons diuen han venut els drets a la Fox per tal que en facin una pel·lícula, que suposo que estarà molt bé, tot i que per ara intentaré llegir-me la continuació d’aquesta primera obra de la trilogia.

Us el recomano, de debò, és un molt bon llibre i us agradarà molt.

P.D: us adjunto un enllaç al blog de l'autor Scott Westerfeld, que té moltes altres obres. 

Judit F.