Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Sierra i Fabra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Sierra i Fabra. Mostrar tots els missatges

dijous, 9 de juny del 2011

Sense retorn.


A continuació us parlaré d'un llibre que em vaig llegir farà cosa d'un any. És un llibre de Jordi Sierra i Fabra, titulat Sense retorn, i us el comentaré una mica ja que em va semblar força interessant ja que tracta el tema del bullying.

Aquesta història succeeix en un poble. Un poble d’aquests on, a causa de la poca gent que hi viu, les notícies volen més ràpides que els mateixos llamps. Així que la notícia de la mort d'un dels joves del poble, en Jacinto, no triga a saber- se. El noi ha aparegut mort daltabaix d’un penya-segat. El penya-segat del poble sobre el qual corrien històries sobre morts misterioses. 

A l’institut del jove difunt, els seus amics Miguel Àngel i la Cecília, estan molt preocupats en veure que el noi no hi és. El seu amic suposa que s’ha quedat a casa fent veure que està malalt, ja que uns companys de classe el van amenaçar d’una forta pallissa quan sortís de l’escola. En fer-se pública la notícia, l’institut es veu obligat a tancar i enviar tots els alumnes a casa.
A l’hospital, la família d’en Jacinto s’incomoda i es desespera. El pare està furiós perquè vol veure el seu fill i no deixa de buscar un culpable que l’hagi mort. El seu germà gran, en Patricio, en estat totalment catatònic, la mare, ofegada de tant plorar pel dolor que sent, sense deixar d’abraçar el fill més petit mort de por.

A partir d’aquesta terrible desgràcia, uns professors de l'institut, per la seva banda, comencen a investigar la situació, pensant en quines possibilitats hi ha  que el noi hagi sigut assassinat o que s’hagi suïcidat. 
La policia, investigant el cos del difunt troba unes marques que no han estat produïdes pels impactes de la caiguda, sinó per uns cops  en uns punts concrets del cos de manera forta i continuada. Amb això, l’inspector descobreix que el noi patia abusos físics, però no sap per part de qui. Així que va a parlar amb els dos professors d’en Jacinto i posen totes les seves investigacions i informació en comú, i també junts, convencen  la Cecília de poder parlar amb ella. Un cop aconseguit això ja saben qui són els culpables. 

Per a concloure, puc dir que aquesta novel·la m’ha agradat bastant, sobretot al final les diferents reaccions de cada persona implicada en el cas, cada una a la seva manera i totes diferents. Encara que trobo que no està molt ben resolt. S’ha de dir que aconsegueix posar l’emoció que necessita el llibre, sinó es podria fer bastant pesat un tema com aquest. Però crec que el motiu que aconsegueix aquesta tensió és el fet d'anar canviant la persona protagonista i passar a parlar sobre una altra persona en el precís moment en que està a punt de succeir alguna cosa que tots esperàvem. L’argument està ben treballat, ja que enllaça la trama d’una manera molt continuada, tot i que al principi, trobo que és massa lenta.  


  • Us adjunto la direcció web de l'autor, per si us interessa saber-ne alguna cosa, i perquè pogueu veure quines altres novel·les ha escrit:













Carla Linares

dimecres, 23 de març del 2011

kafka y la muñeca viajera

Abans, sempre m’estava llegint un llibre. En començava un i quan l’acabava ràpidament en triava un altre i començava de nou. Després d’un temps ja vaig deixar de fer-ho, no sé com va ser ni m’enrecordo del motiu. Un dia que no en tenia cap, i ja no sabia quin agafar-me de casa, vaig decidir anar a fer una visita a la llibreria i que em recomenessin un llibre. 

El llibre que us parlo és “ kafka i la muñeca viajera”. És un llibre de Jordi Sierra i Fabra i va guanyar el Premi Nacional de la Literatura Infantil i Juvenil. Està inspirat en uns fets reals ocurreguts a Franz Kafka l’any abans de la seva mort. Kafka es troba en un parc d’Alemanya, en concret al parc de Steglitz a Berlín, i  és allà on troba una nena sola plorant desconsoladament. Li pregunta què li ha passat i la nena  explica que la seva nina s’ha perdut. Llavors perquè deixi de plorar, el nostre protagonista  s’inventa que la nina no s’ha perdut, sinó que ha marxat de viatge. A partir d’aquest moment Kafka es converteix en el carter de les nines. Fent-se passar per la nina, la Brígida, li explica tota mena d’històries inventades on a través de cartes relata les experiències dels viatges.

Al principi em vaig mirar el llibre amb una mica de desconfiança. No m’acabava d’agradar, era estrany, semblava un llibre per a nens. Però just començar-lo a llegir es va fer cada cop més interessant i emocionant. És un tema senzill, però no és un conte per a nens. Les cartes tracten temes de la vida, explicats  a una nena. Cada nit escriu una carta nova i l’endemà cada tarda a la mateixa hora li porta la nova carta. A les cartes la nina li descriu els llocs, què fa, la immensitat del món, i també tracta de temes morals com quan a la primera carta li diu que ha de continuar, que no li volia causar dolor al marxar, que li ha ensenyat a ser una bona nina, que l’ha cuidat molt i estimat i l’ha preparat pel dia de partida per ser lliure i feliç.

“Los pequeños quieren creer. Necesitan creer. En su mundo no existe, todavía, la desconfianza humana. Es un universo lleno de soles y lunas, días encadenados, llenos de paces, amores y caricias”.

En això es centraria el llibre. Es reflecteixen els sentiments d’una nena petita al perdre la cosa més estimada, les ganes amb què volen creure i necessiten creure i les infinites preguntes que mai s’acaben. Kafka aconsegueix una relació de complicitat amb l’Elsi i es guanya la seva confiança a poc a poc.

Si teniu curiositat per la biografia de kafka cliqueu aquí.

 Alba Salomon