Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aventures. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aventures. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de juny del 2011

La suerte de mi destino.

“Me llamo Isidre Esteve y antes era piloto de motos, uno de esos capaces de ganar en un viaje de aventuras, de competir contra la leyenda del desierto, de retar al continete olvidado. Así era hasta que conocí la eternidad del instante. Sucedió así… tan callado. Después la dama negra quiso visitarme, pero esta vez llegué antes a la meta. Soy el capitán de mi alma. Entonces el mundo fue otrs. Y siguió la vida. Y represaron las sonrisas.”



Aquest és el començament del darrer llibre que he llegit. Així comença, amb un bonic paràgraf fent un petit resum de tot el que va passar aquell dia.
El llibre de “La suerte de mi destino” escrit pel propi Isidre Esteve, narra tota la història sencera de la vida professional d'Isidre Esteve en el món del motor, començant amb les motos, i acabant fent un Dakar amb un cotxe adaptat,on comença i acaba explicant el seu terrible accident un Dakar, que el va deixar en cadira de rodes.
He de dir que és un llibre que m’ha impactat molt, però no pel fet de la brutalitat de l’accident, sinó de com un llibre que suposadament hauria d’explicar l’accident i com va ser la seva vida després, Isidre Esteve, li dóna la més mínima importància, aprofitant per explicar tota la seva vida, com era abans de l'accident i com era després, però sempre amb el rerefons del fet més important de la seva vida.
Isidre Esteve, un corredor com tots els altres, sempre havia passat desapercebut, però ara per mi, és un home força admirable perquè mai es lamenta del que li ha passat, ni intenta fer-se la víctima, sinó que sempre està amb el seu gran esperit lluitador, arribant a dir fins i tot que presumeix per encara seguir respirant.
Em va impactar les paraules que va dir quan va sortir de cara els periodistes, la primera vegada després de l'accident, les seves paraules van ser les següents: “Mi vida no acaba aquí. A partir de ahora será simplemente distinta. Nada más. “ Es per això que he decidit parlar d’aquet home en aquest post, perquè a algú a qui el destí ha jugat amb ell tan cruelment i que anihilara de forma tan sàdica les seves il·lusions de futur mostri aquesta força, i aquesta capacitat de superació, em sembla realment commovedor. Crec que hauria de servir per a tothom.
Aquest és un llibre de sentiment i de vida,escrit clarament, amb el cor.


Camila Sanint. 

diumenge, 5 de juny del 2011

-Un seguit de desgràcies catastròfiques-

Sabeu aquelles obres que són diferents a la resta, que són originals, extravagants, que narren històries extraordinàries que se surten de la normalitat, aquelles que recordes tota la vida, i de les que per sort o per desgràcia acaben fent una pel•lícula? Doncs aquest llibre n’és una d’elles.

Ja des del començament del llibre, a la contraportada, com a les primeres imatges de la peli, l'autor ens deixa ben clar que no és un llibre de la típica història feliç on tot comença i acaba bé, sinó que ja des de l'inici ens mostra una temàtica força extravagant, trista però alhora increïble. Ara per tant, toca explicar de què va l’obra, doncs bé, narra la història de tres nois que queden orfes, i que com que cap dels tres és encara major d’edat, han d’anar passant per una sèrie de familiars llunyans que cuiden d’ells, però n’hi ha un que repeteix, ja que aquests orfes han heretat una gran fortuna dels seus pares i fins que la filla gran no compleixi 18 anys, no la poden ni veure. Però l’oncle Olaf(el dolent de la pel•lícula) està boig per aconseguir aquests diners i farà l’impossible per destruir els hereus i quedar-se amb la fortuna, així doncs, aquest llibre tracta de com aquests orfes amb les seves increïbles capacitats aconsegueixen sortir-se’n.

Finalment, dir que recomano molt aquest llibre a l'igual que la peli de la que n’acabareu al•lucinats, perquè ja des del començament et captiva.

Llibre: Un seguit de desgràcies catastròfiques, de Lemony Snicket



Per veure el lloc web de la pel•lícula cliqueu AQUI.

Judit F.

dimecres, 9 de febrer del 2011

Jules Verne

Jules Verne és un autor que trobo molt interessant i els seus llibres m’agraden molt, tot i que fa molts anys que estan escrits. A casa hi ha moltes obres seves i algunes ja són dels meus avis.  Jules Verne (1828-1905), és considerat un escriptor de ciència-ficció i va predir molts avenços tecnològics del segle XX com ara la televisió, els helicòpters, els submarins i les naus espacials.
A mi, el llibre que em vaig llegir primer i el que recomanaria a tothom que se’l llegís és “L’ illa misteriosa” (1874). Em va agradar moltíssim. Al principi, potser hi ha termes científics que són una mica difícils d’entendre per a un noi/a d’onze anys que tenia quan el vaig llegir, però queda compensat per tots els esdeveniments que hi ha i que és un seguit de misteris, aventures i intriga. Si el llegeixes, comences a imaginar-te tot el que els protagonistes fan i és molt fàcil deixar-te endur per la imaginació.
Crec que és un llibre que s’ha de llegir més d’un cop, en diferents èpoques. Per exemple, com ara sé més geografia i història que fa uns anys, puc entendre més el començament de la història quan els protagonistes emprenen l’aventura, ja que està enquadrat a la guerra de Seccessió dels Estats Units (1861-1865). Tracta de cinc ciutadans del nord presoners de les tropes del sud, que intenten escapar-se en globus, però un huracà imprevist els arrossega a una illa perduda al mig de l'Oceà Pacífic. L’obra narra la supervivència d’aquets nàufrags de l’aire. T’adones que és molt important tenir coneixements de tecnologia, d’agricultura de geografia, i al mateix temps al llarg del llibre veus la convivència entre els personatges i la importància que l’autor dóna als valors morals, al respecte i a l’amistat.
L’obra de Jules Verne és molt extensa ( més de 50 obres), però jo penso que aquesta obra és molt interessant, juntament amb l’última obra que es va publicar de l’autor :” Paris al segle XX”, que l’autor va escriure el 1863. En aquella època no es va publicar perquè es considerava pessimista, i que no encaixava. Es va publicar el 1994, ja que la família havia guardat els manuscrits originals. En aquesta obra l’autor descriu invents com l’aire condicionat, els automòbils, internet  i altres invents que existeixen en l’actualitat.

Jordina Solans

dilluns, 6 de desembre del 2010

"LAS EXTRAORDINARIAS AVENTURAS DE ADÈLE BLANC-SEC"

Ara ja deu fer molt de temps, la nostra professora  de literatura universal, Carme, em va deixar prestat el llibre de "Las extraordinarias aventuras de Adèle Blanc-sec", i tal com indica el nom, el vaig llegir en castellà. Aquest llibre, és del gènere del còmic, i és d'un autor francès anomenat Tardi. És un llibre curiós, ja que la història ja des del principi és inversemblant per alguns fets i per certes criatures, tot i que surten elements reals com el Titanic, la ciutat de París, la Torre Eiffel, la presó de la Santé, una guillotina, Le jardin de plantes i d'altres.
Artísticament, els dibuixos es fan ben fets, els diàlegs són fàcils de comprendre per no perdre el fil de la història. Aquest llibre, es divideix en quatre històries diferents, l'objectiu de les quals, es diferent en cadascuna, però estan relacionades entre elles, és a dir fan referència a elements com personatges i fets de les històries passades.

A mesura que es desenvolupa la història, es van aclarint els dubtes que li van sorgint a la protagonista Adèle, i també hi van apareixent articles de diaris que expliquen els fets que van ocorrent a la ciutat de París. Altres característiques, serien la caracterització dels personatges i de com van canviant al llarg de la història, entre ells la peculiar personalitat d'Adèle. A més del curiós final de cada capítol o història, on fan un resum dels fets d'aquell capítol i t'animen a seguir llegint amb preguntes que causen intriga i ganes de saber com continuarà.

Finalment, dir que es un llibre curiós, interessant i divertit, que us recomanaria que el llegíssiu. I també dir que tant el podeu llegir en castellà, com en català, com en francès i nosé si en altres idiomes. És un còmic realment diferent als típics que he llegit des de petita, com Tintín, Astèirx i Obèlix i Mortadelo i Filemón i per això he penjat aquest post, per tal d'animar-vos a entrar en el fascinant món del còmic. 

Judit F.

divendres, 15 d’octubre del 2010

LLIBRE O PEL·LÍCULA


Molt sovint ens pregunten si preferim el llibre o la pel·lícula i majoritàriament preferim el llibre donades les descripcions que ens fa l’autor i el poder de la imaginació que fa que cada persona pugui suposar la història que comprèn els personatges, el lloc , l’entorn, etc. de maneres diferents.
Fa dos anys vaig llegir un llibre del qual després van treure la pel·li i va ser dels primers llibres que he llegit que després l’han reproduït cinematogràficament i em va impressionar la quantitat d'escenes que no van reproduir i la forma física dels personatges, ja que me’ls imaginava de diferent manera a l'igual que el lloc i el temps, però en certa manera és apassionant veure les escenes tal com les han volgut representar la cadena cinematogràfica i conèixer per endavant els fets i les reaccions dels personatges, etc. El llibre del que parlo és de la saga Crepuscle, el primer llibre, han fet pel·lícules dels tres primers volums i actualment estic llegint el quart llibre a temps d'acabar-lo abans que facin l'estrena de l'última pel·lícula, A trenc d'alba.
Aquest seguit de llibres, ha sigut un “boom” dins el món dels joves per la revolució que ha causat en el tema de l'amor.