El Renaixement
Moviment intel·lectual i estètic dels segles xv i xvi basat en la reivindicació (el renaixement) de la civilització clàssica grecollatina, que comportà la restitució, interpretació i anotació dels textos clàssics, l'assimilació de les idees i els valors que contenen, l'afany d'imitar els seus models literaris, arquitectònics i figuratius amb l'ambició de superar-los, l'exaltació de la dignitat de l'ésser humà i del seu paper a l'univers i una nova ordenació laica de la societat.Durant aquest període es produïren també un conjunt de canvis fonamentals com la introducció de la impremta, que afavorí la circulació ràpida i massiva d'obres i idees; les reformes religioses que s'iniciaren amb Erasme de Rotterdam i Luter i culminaren amb la Contrareforma catòlica; els descobriments geogràfics que permeteren eixamplar el món conegut; la formulació del sistema heliocèntric per part de Copèrnic.
El Renaixement va tenir el seu centre a Itàlia i des d'allà es difongué, a ritmes diversos, arreu d'Europa a través de la presència d'humanistes o d'artistes italians en ciutats estrangeres, a través dels viatges d'estudi que els estrangers feren a Itàlia i a través de la difusió dels escrits dels humanistes italians i dels escriptors clàssics que aquests humanistes van descobrir i editar. Al nostre àmbit també cal tenir presents els cercles catalans instal·lats a la Itàlia del Renaixement per la vinculació de Nàpols, Sicília i Sardenya a la Corona d'Aragó, pel fet que Alfons el Magnànim fixà la seva residència a Nàpols (1442-1458) i per l'existència de dos pontífexs valencians, Calixt IIII (1455-1458) i Alexandre VI (1492-1503), els dos papes de la família Borja. La preocupació per l'estudi de les llengües clàssiques, característica de l'humanisme, no impedí el desenvolupament de les literatures en llengües vulgars.
Edicions 62
