Al començament els teatres eren de fusta. Però a partir del s. IV a. C. van començar a construir els teatres de pedra, que, tanmateix, van continuar sent a l'aire lliure. Així el Teatre de Dionís d'Atenes, amb una capacitat d'uns 14.000 espectadors, va ser edificat vers el 330 a. C. en el mateix lloc on durant dos-cents anys ja s'havien estat fent representacions dramàtiques. Es trobava situat en el vessant sud de l'Acròpolis, dins el santuari de Dionís. Al costat del teatre s'hi alçava un senzill temple dedicat al déu.El teatre grec es divideix en tres parts ben diferenciades:
- les construccions de l'escenari: el prosceni, la plataforma on els actors representaven el seu paper, i al darrera la scaena (skene), un edifici que podia representar un palau, una cabana o una tenda, segons els decorats de la part davantera, i que també servia de vestidors per als actors i de magatzem.
- l'orquestra (orchestra), un espai circular on cantava i ballava el cor, amb l'altar de Dionís al mig;
- el koilon o graderia, on seien els espectadors: les grades, en forma d'un cercle truncat que envoltava l'orquestra excepte per la part de l'escenari, recolzaven esglaonadament en la falda d'una muntanya.
A cada costat, entre les grades i l'escenari hi havia els accessos per on el cor entrava a l'orquestra, anomenats pàrodes (parodoi).
Vegeu Labyrinthus. Vegeu també el blog El fil d'Ariadna
