Llarga vida al nostre blog....

Tenim nous companys i companyes que ens reemplaçaran a nosaltres en aquest blog!!!


L'estiu s'ha acabat i un nou curs ha començat i vosaltres heu escollit fer literatura universal, entre d'altres assignatures.Durant el curs passat ens ho vam passar genial. Tot i que era una assignatura més, la portavam amb més tranquil·litat que altres, érem pocs a classe i no teniem la pressió de la possibilitat d'estudiar-la de cara a la selectivitat. I segurament aquest curs, també gaudireu molt de literatura universal. Heu de ser bons lectors i lectores (i sorprendre'ns amb els vostres posts), que us agradin molt els llibres clàssics i estigueu preparats per realitzar treballs en grup. Un consell: porteu les coses al dia (treballs, redaccions, comentaris...) D'aquesta manera no us carregareu tant i ho podreu compaginar molt bé amb la resta d'assignatures. Us desitjo que gaudiu com vam fer nosaltres amb la Carme i que ens feu uns posts genials.


PD: Cuideu aquest blog i segiu fent posts mensualment!!




Llarga vida al nostre blog....






Marta Hormigo

Beautiful Americans

Fa uns mesos la meva mare em va enviar una serie de llibres que es diu "Beautiful Americans," per Lucy Silag. La serie és una trilogia, i consisteix de "Beautiful Americans", "Wanderlust" i "Experienced." Les novel.les expliquen la història de quatre adolescents nord-americans que van a estudiar durant un any a París. (Ja veus per què la meva mare pensava que m'agradarien?:)) Els estudiants veuen  París com un lloc per fugir, reinventar-se, trobar l'amor i descobrir el que realment significa viure. Hi ha quatre personatges únics de què tracten les novel.les. PJ, una noia de Vermont, vé a París per fugir d'un escàndol de la seva família, amb l'esperança que pot deixar el seu passat i pot tenir  l'oportunitat d'enterrar els seus secrets i viure com una persona nova. Olivia, de California, arriba a París amb l'esperança d'entrar en una acadèmia de ballet de prestigi i seguir el seu futur planejat durant un any perfecte a la ciutat més romàntica d'Europa. Alex és una "fashionista" de Manhattan que vol trobar l'home perfecte, però de vegades no pot tenir tot el que vol. I, finalment, Zack és un noi de Memphis que vol estar en una societat on pugui ser gai sense els judicis dels seus pares i amics conservadors. La història està explicada des de les perspectives dels diversos personatges, que van alternant-se  cada capítol. És molt interessant perquè es pot conèixer  cada personatge més íntimament. Només el lector sap els secrets de cadascú dels quatre personatges protagonistes, fins  que es descobreix per un altre. A més de ser una novel.la molt interessant per a conèixer  diversos personatges, l'ambient de París és com un altre personatge i té un gran efecte sobre el que està passant durant la trilogia. Durant la trilogia, es destaca diferents llocs a París que agraden als personatges, i deixa al lector amb ganes d'anar a París i estar a aquells mateixos llocs i tenir una experiència de París. Per acabar, dic que la trilogia és divertida, imaginativa i captiva al lector i…vull fer un viatge a París molt aviat. Algú m'acompanya? (:

-Nina Wollersberger

Tot va començar amb la idea

Tot va començar amb la idea d’alguna de les alumnes esbojarrades de la classe de literatura. Era un nou món per quasi totes, on els deures era fer un post cada mes parlant sobre alguna cosa que tingués a veure amb la literatura. Van anar passant els mesos i cada vegada ens vem anant fent més presumides amb el nostre blog, decorant-lo, posant imatges, aplicacions noves, retocant per aquí, treient per allà, erem i som un equip amb això del blog, fins i tot podem dir que hem participat a un concurs de blog.

La nostra professora era la que s’encarregava de fer-nos publicitat per tot l’institut, dient-ho als seus alumnes, als companys de feina. Desprès van arribar els comentaris dels professors en les nostres entrades, fins que ens va sorprendre el comentari d’algú desconegut que segurament per casualitat havia arribat al nostre blog.  La sorpresa va ser màxima quan vam veure el grandiós nombre de visites que teniem en total, no podia ser, un blog de classe, que era per entregar feines de classe però en forma de posts, tenia unes 4.000 visites, 9 noies de 16/17 que tenen un blog de literatura, però que poc a poc han anat formant de l'infinit món de l'Internet, de la xarxa on tot viatja i s’espandeix.

Ara s’ha acabat el curs, i entre totes hem decidit que aquet blog serà una herència per a qui estigui fent Literatura Universal el curs vinent, espero que el cuideu, i que sapigueu que algun dia això va començar com si res, sense saber que arribaríem a aquest punt.


Camila Sanint

La suerte de mi destino.

“Me llamo Isidre Esteve y antes era piloto de motos, uno de esos capaces de ganar en un viaje de aventuras, de competir contra la leyenda del desierto, de retar al continete olvidado. Así era hasta que conocí la eternidad del instante. Sucedió así… tan callado. Después la dama negra quiso visitarme, pero esta vez llegué antes a la meta. Soy el capitán de mi alma. Entonces el mundo fue otrs. Y siguió la vida. Y represaron las sonrisas.”

Aquest és el començament del darrer llibre que he llegit. Així comença, amb un bonic paràgraf fent un petit resum de tot el que va passar aquell dia.

El llibre de “La suerte de mi destino” escrit pel propi Isidre Esteve, narra tota la història sencera de la vida professional d'Isidre Esteve en el món del motor, començant amb les motos, i acabant fent un Dakar amb un cotxe adaptat,on comença i acaba explicant el seu terrible accident un Dakar, que el va deixar en cadira de rodes.

He de dir que és un llibre que m’ha impactat molt, però no pel fet de la brutalitat de l’accident, sinó de com un llibre que suposadament hauria d’explicar l’accident i com va ser la seva vida després, Isidre Esteve, li dóna la més mínima importància, aprofitant per explicar tota la seva vida, com era abans de l'accident i com era després, però sempre amb el rerefons del fet més important de la seva vida.

Isidre Esteve, un corredor com tots els altres, sempre havia passat desapercebut, però ara per mi, és un home força admirable perquè mai es lamenta del que li ha passat, ni intenta fer-se la víctima, sinó que sempre està amb el seu gran esperit lluitador, arribant a dir fins i tot que presumeix per encara seguir respirant.

Em va impactar les paraules que va dir quan va sortir de cara els periodistes, la primera vegada després de l'accident, les seves paraules van ser les següents: “Mi vida no acaba aquí. A partir de ahora será simplemente distinta. Nada más. “ Es per això que he decidit parlar d’aquet home en aquest post, perquè a algú a qui el destí ha jugat amb ell tan cruelment i que anihilara de forma tan sàdica les seves il·lusions de futur mostri aquesta força, i aquesta capacitat de superació, em sembla realment commovedor. Crec que hauria de servir per a tothom.

Aquest és un llibre de sentiment i de vida,escrit clarament, amb el cor.

Camila Sanint. 

Un record per sempre

Avui he decidit fer aquest post perquè és l'últim de l'any i ja que parlem de les lectures, vull explicar la meva iniciació a la lectura, un record que perdurarà per sempre.

Fou als cinc anys quan vaig agafar el meu primer llibre per llegir-lo jo sola. Tinc imatges a la meva ment quan la meva mare m'ensenyava a fer-ho a través d'un llibre gran que pas a pas, ajuntava les lletres. Per a mi era un somni anar pel carrer i poder llegir tots els cartells i rètols de les botigues. Era una experiència nova, un nou món per a mi. M'enrecordo que era molt pesada perquè tot el que veia escrit, fins i tot una simple frase, la llegia en veu alta i amb aquella tonalitat lenta.

Em va agradar tant aquella nova sensació que cada setmana m'emportava dos llibres a casa dels que hi havia a la classe. En aquells temps estava a primer de primària. A mida que passava el temps, m'aficionava més llegir. De fet, m'enrecordo que vaig llegir-me una prestatgeria de llibres de la biblioteca de l'escola.

Quan vaig arribar a l'institut, al principi seguia molt aficionada als llibres, però quan va interposar-se la paraula obligatori la meva percepció va canviar. Se'm feia una muntanya haver-me de llegir una quantitat de llibres cada trimestre i més, donant-nos els professors els títols. M'agradava més quan ens donaven una llarga llista, i n'escolliem un cada trimestre. Aquells foren els que vaig llegir-me amb més ganes i més ímpetu.

Finalment a quart de l'ESO vaig tornar a agafar el gust pels llibres i fins aquí he arribat, que estic fent un batxillerat en el qual s'ha de llegir molt i m'agraden tots i cadascun dels llibres que ens fan llegir perquè són clàssics: El Quijote, La Regenta, Cien años de Soledad, Madame Bovary, La Metamorfosi, Werther...

Fins aqui arriba el meu post. Ha estat breu, però espero que us hagi agradat

Marta Hormigo

Els canvis i els llibres

La nostra vida està plena de canvis. Constantment patim canvis. De fet, en un segon, la nostra vida por canviar radicalment cap a millor o cap a pitjor. A vegades, els canvis que fem cap a millor pensem que són meravellosos perquè ens porten a la felicitat. Però quan les coses no van bé, ens desanimem. Però ho hem de veure com a reptes que ens presenta la vida, que ens serveixen per aprendre dels errors i no tornar-los a fer en el futur. A vegades, quan estem en època de canvis, ens sentim baixos de moral i fins i tot, podem caure en un pou sense fons. És per això que existeixen els llibres. Personalment, quan estic en moments de baixa moral, agafo un llibre i me’l poso a llegir com si mai hagués llegit un llibre. Això m’ajuda a no pensar en els problemes i capficar-me dintre de la història. Quan estàs tan capficat, hi ha moments que et comences a sentir identificat amb un personatge o amb un altre depenent dels sentiments i els pensaments a l’hora d’actuar. Aquest fet, m’ha passat amb diferents llibres, però especialment amb dos. A segon de l'ESO vam llegir El diario secreto de Adrián Mole. No sempre em sentia com explicava ell dia rere dia, però sí que hi havia uns dies que deia “ui!, no estarà fent una descripció de mi?”. L’altre llibre amb el que m’he sentit molt identificada és Marina però no només jo, sinó diferents nois i noies un any més grans que també se l’han llegit, s’han identificat amb el protagonista (Óscar) o amb la protagonista(Marina).

Especialment, en el meu cas m’he sentit identificada amb tots dos. Amb ella quan no es veia amb força per explicar-li la veritat al seu amic respecte la seva malatia. Aplicant-ho als canvis, em refereixo a les vegades que no ens veiem amb cor per explicar una cosa que ens ha passat pel simple fet del “què diran”. Però altres vegades m’he sentit identificada amb l'Óscar quan ha d’afrontar tots els problemes que li vénen a sobre o simplement per la curiositat que sent cap a certs temes o en el moment que descobreix una cosa, no para fins a aconseguir el principi d’on prové tot el que ha descobert. 

Amb aquest text, només vull dir que moltes vegades sense adonar-nos ens capfiquem tant en la història que els problemes que tenim a sobre i els canvis de la vida que ens envolten, queden dissolts en una simple lectura. Per què no ho experimenteu d’ara en endavant si encara no ho heu fet? A mi em funciona i les hores se’m passen volant...

Marta Hormigo