Si el compares amb altres països, Mongòlia és un país molt estrany. Només té una gran ciutat, Ulan Bator, on viu la meitat de la població. La resta de la població viu a "gers," situats a diferents llocs del camp. El poble és un poble nomàda. Es traslladen amb el seu bestiar quan i on volen. Però ara la gent ja està participant en la modernització de les seves cases. Hem vist algunes cases amb panells solars a fora, i altres amb una televisió a dintre. Aquesta manera de viure i els paisatges inoblidables han fet Mongòlia uns dels llocs més interessants del viatge. Nosaltres també vam viure en un ger, i hem muntat els cavalls mongols i hem fet una caminada a veure l'estàtua més gran que he vist a la meva vida…de Genguis Khan muntat al seu cavall. Això del cavalls i el ger ja us ho podeu imaginar, però no el Genguis Khan. Hem anat per veure l'estàtua pel matí, perquè la calor no és tan forta en aquest moment del dia, però tot i això ens hem mullat els nostres caps, com ha dit la guia, i aplicat una gran quantitat de protector solar. Em sembla que vam estar caminant dues hores per arribar a l'estàtua, però no estic segur. Després d'una estona, perquè no estàvem caminant per carrers i tampoc havíem vist moltes coses amb l'excepció de la naturalesa, no sabíem quant de temps havia passat. L'única cosa que sé, és que en un moment he vist una petita figura. Des d'on estava, la figura semblava una joguina. Una mica després, finalment havíem arribat a l'estàtua. Era enorme. Nosaltres érem formigues. Vam pujar al cim de l'estàtua, des d'on podíem veure el nostre camp de gers i els núvols que es van estendre pel cel, que van causar ombres per sobre l'herba . Era una vista impressionant.  |
| L'interior del ger |
 |
| Gers al Campament Elstei |
 |
 |
| Monestir a Ulan Bator Continuarà... -Nina Wollersberger |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada