L’amfiteatre anatòmic es troba en el recinte urbà que comprèn els edificis de l’antic Hospital de la Santa Creu en el barri del Raval de Barcelona.L’amfiteatre, amb grades de pedra, s’utilitzava per a classes pràctiques de dissecció anatòmica. A la part alta, una galeria amb gelosies permetia de seguir les pràctiques i operacions als visitants ocasionals. Sota la finestra, damunt l’últim graó de l’escala hi ha un bust de marbre d’en Pere Virgili realitzat el 1777 per Eduard Fontanells. Al mig del saló hi ha la taula de marbre de disseccions, una de les poques que es conserven a Europa, i davant la graderia de pedra hi ha una filera circular de cadires de fusta tallada i daurada d’estil rococó que tallà Llorenç Rosselló, com també el peu de dissecció del mateix artista en col·laboració amb Joan Enrich. Malgrat el reclam visual de tots els elements de l’amfiteatre, no és fàcil aixecar la vista de la taula de dissecció, en forma de safata i amb un forat per l’evacuació de líquids.
Entre els professors que van fer aquí la seva tasca docent cal recordar els noms de Pere Virgili, el gran reformador de l’ensenyament en el segle XVIII, d’Antoni de Gimbernat, anatòmic de prestigi europeu, de Santiago Ramon y Cajal, catedràtic de Barcelona de 1887 a 1892 que va fer aquí els seus treballs bàsics sobre la doctrina de la neurona. El nom de Gimbernat es pot veure gravat darrera d’una de les cadires de fusta tallada d’estil rococó.
2 comentaris:
Quan vam anar a l'amfiteatre anatòmic, no ens esperavem gens que entréssim.
A l'entrar, ens vam sorpendre de com era la estructura. Ens va impactar el fet que era un espai petit destinat a fer autopsies. A més a més, que conservessin la taula on ho feien (la original!), no ens ho esperavam per res (tenint en compte que tampoc pensavam entrar a l'amfiteatre anatòmic).
Tot i així, va estar força bé.
I com a anècdota, al parc que hi ha al costat de l'amfiteatre hi havia antigament el dipòsit de cadàvers, conegut popularment amb el nom del "corralet".
Ara, és una àrea de joc infantil on els nens es gronxen plàcidament...
Publica un comentari a l'entrada