Saló del Manga

vista d'una part del saló des de dalt

Potser no és l'activitat més literària que existeix en els nostres temps, però una cosa és clara: mou masses.

punt de venda del saló

Farà cosa de d'unes setmanes que el saló del Manga es va portar a Barcelona, concretament al centre comercial La Farga, de l'Hospitalet de Llobregat. Mai abans  no havia assistit a un esdeveniment d'aquestes magnituds i crec que va ser més la curiositat que l'interès el que em va portar a visitar-lo. 

No era difícil endevinar on anava tota la gent disfressada de personatges estrambòtics que els nostres ulls no estan acostumats a veure. Si volies arribar-te al Saló del Manga era impossible perdre't. Qualsevol parada de metro de Barcelona estava farcida de fans del manga que esperaven amb  neguit el tren per no arribar tard a la seva cita anual.

productes del saló

El primer error que vàrem cometre va ser no comprar les entrades per avançat, ja que això suposà fer una llarga cua fins a la taquilla per obtenir-les - i quan dic llarga cua, vull dir una hora i mitja -. Quan finalment vam tenir accés al recinte quina va ser la meva sorpresa al veure la quantitat de gent que s'amagava a dins, buscant desesperadament l'última publicació de la sèrie que seguien o els productes que encara no havien arribat al país (realment això últim ho trobo una mica desfaçat ja que avui en dia qualsevol persona pot obtenir tot allò que no vénen al lloc on viu mitjançant la importació i Internet). Però el cas és que érem allà, mirant atònits tota aquella moguda. Per a ser sincera, he de confessar que anys endarrere sí que m'havia sentit atreta pel manga, sobretot perquè les sèries que miràvem provenien del gènere. És curiós que em trobés allà en aquells moments, em sentia una mica com si estigués fora de temporada de mí mateixa. 

Potser el recinte era una mica petit per l'acte, però imagino que la tradició de realitzar-lo allà ha començat a arrelar amb força. Em va fer gràcia que a més de les esperades parades de còmics hi hagués també parades de xocolata, llaminadures, un restaurant japonès, botigues especialitzades en elements de pel·lícules i sèries. Semblava com si tot un món estigués reduït allà dins, ja que a més dels punts de venda també hi havia llocs on es realitzaven activitats com ara dibuixar, un curs ràpid per a fer el teu pròpi manga i exposicions entre altres coses .

parada de la xocolata

Va ser una experiència divertida tot i que molt cansada. La gent anava allà en gran part per passar una bona estona. Vàrem veure a moltes persones que portaven els típics cartells de "regalo abrazos" i d'altres més innovadors que buscaven la rialla del qui ho llegia com ara: "tengo un cartel" o "busco a alguien que no sepa leer". Si algú s'ha sentit atret per aquest saló, li recomano que assisteixi al del còmic (que crec que no tigrarà gaire a arribar).

nois i noies aprenent a fer manga

 

Alba L. Magro