Camps de maduixes

Camps de maduixes és un llibre que vaig llegir fa un parell d’anys, a català. Sorprenentment va ser molt plaent llegirme’l, ja que és un generre molt juvenil. Tracta sobre joves que han estat involucrats en el tema drogues(en especial l’extasi)i una del grup esta en coma per sobredosis.

És un llibre molt entretingut i et fa veure l’altra perspectiva de la nit, no tot es festa i diversió, també hi ha una cara dolenta en aquestes situacions. Realment m’agrada molt aquest llibre. 

Crec que pot ser un llibre que faria a molts joves  veure la vida d’una altra manera, i que no hi ha necesitat de destrosar-se d'aquesta manera. La història és molt entretinguda i des del principi t'enganxa amb facilitat. Penso que pot agradar a molts joves, i el recoman-ho.


Jordina Solans

Lectura obligatòria

L’any passat a classe de castellà vàrem llegir un llibre anomenat Marina. A mi no em solen agradar les lectures que fem a l’institut però aquest llibre va ser diferent. No sé per què em va agradar. Al principi del llibre vaig pensar que era molt avorrit però poc a poc vaig anar comprenent i em vaig deixar emportar pel llibre. Vaig començar a llegir i no vaig parar fins que el vaig acabar. Jo ja havia llegit algun llibre de Carlos Ruiz Zafón però no em van agradar tant com aquest.
Aquest llibre jo el recomanaria a tots els alumnes de l'ESO i de batxillerat que jo sé que no els  agrada llegir, i que com hi estan obligats, que llegeixin aquest llibre perquè és millor que si llegeixen algun llibre  llegeixin aquest que a mi em va agradar molt. No sé si aquest llibre va tenir molt èxit o no, l’únic que sé és que possiblement és l’únic llibre de lectura obligatòria que m’ha agradat i que m’he llegit sencer.

Marco

POESIA I MÚSICA

T’ agrada la poesia?

Llegeixes poesia?

Molts respondran que no, però de veritat creieu que no ens agrada la poesia?

Una manera de fer arribar la poesia a molta gent és a través de la música. La guitarra, que és el meu instrument, és un mitjà molt bo per fer arribar el que han escrit els poetes al gran públic.

La música té una cosa única que fa que arribi molt fàcilment i sensibilitzi a qui  l'escolta.

A les classes de literatura hem après que ja a l’Edat Mitjana hi havia uns senyors anomenats trobadors que utilitzaven la música per fer poesia. Així el públic, que era inculte i analfabet,  podia memoritzar els poemes gràcies a la rima i al ritme de la cançó. 

D’aquesta manera ha continuat durant tota la història, molts músics han utilitzat les lletres dels poetes i les han donat a conèixer a molta gent. Sabem que molts escriptors, i especialment poetes, durant la seva vida han estat poc coneguts i han mort pràcticament en la misèria, rebutjats per la societat del seu temps. Anys més tard, després de la seva mort, han estat reconeguts i alguns donats a conèixer a través de la música.

Aquest fet ens pot ensenyar que hem d’estar oberts a les noves tendències i no tancar-nos únicament en el que creiem que és un bon art en el moment. 

Vés a saber, si en un futur llunyà, els raperos seran considerats els poetes del segle XXI…?!

Alba Salomon

M’agrada que em toquin, que m’experimentin. M’agrada que m’entenguin i em comentin.

Puc tenir diferents públics, diferents opinions, diferents punts de vista i sé totes les llengües del món. Gairebé sempre estic especialitzat en alguna cosa.

M’agrada ser un clàssic, per així, difamar la’historia de qui sap qui en la seva respectiva època. M’agrada saber que res mor gràcies a mi , i així ajudo a que tothom recordi les característiques de l’època, el personatge, o la situació de la que parlo.

Sóc fàcil de cremar, faig mal si sóc projectat al cos d’algun individu. M’agrada que la gent aprengui de mi, que m’utilitzin com a model d’ensenyança i es creguin el que dic quan el que dic és cert. També m’agrada inventar-me coses i que la gent viatgi a un altre món i tregui el màxim profit de la seva imaginació.

No m’agrada que m’abandonin en una biblioteca o en un prestatge qualsevol, doncs sóc un llibre i he estat creat per ser llegit.

Camila Sanint.

El Temps i la seva Mesura

- Què has estat llegint últimament?

- Jo? Res; és que no tinc temps per això!

Vivim en una societat que avança a un ritme frenètic i és inevitable que sovint ens sentim arrossegats per tot aquest moviment. Tenim la sensació que hem d'estar al dia de massa àmbits i és ben cert que això ens pot arribar a saturar (i més ara que entrem dins la cursa del batxillerat, una carrera constant amb esprint al final). Però potser a vegades no acabem d'estar del tot encertats en la selecció de les nostres prioritats. 

El diàleg introduït a l'inici del post, no és de la meva invenció, sinó que van ser les paraules que vaig sentir a uns adults al tren cap al final del curs passat. Estic força convençuda que gran part de vosaltres s'ha trobat en una situació semblant, ja que per desventura, la lectura s'està convertint en un d'aquests hàbits que apartem de la nostra rutina perquè ens roba temps. El temps, l'etern conflicte de la vida humana. Corre i s'escapa. Però mai s'atura. No tinc intenció d'entrar en cap tipus de debat filosòfic sobre aquest aspecte, però sí que m'agradaria parar una mica d'atenció al fet que no llegim suficient. D'acord, tenim les lectures obligatòries, però per molt que les poguem arribar a gaudir, no deixen de ser això: obligatòries. No sé a vosaltres, però a mi aquesta paraula em deixa un regust amarg al pal·ladar al pronunciar-la (o a les mans d'escriure-la). Amb això vull dir que crec que cadascú ha d'arribar al punt de ser capaç d'escollir les seves lectures per sí mateix, sempre ens poden ajudar les recomanacions dels coneguts, però cada persona té els seus gustos. A més a més, opino que, en certa manera, això ens ajuda a definir-nos, a diferenciar-nos; a ser qui som i serem.

Per finalitzar aquesta entrada, només vull dir que m'agradaria que pensessiu una mica sobre això que acabo d'exposar. Potser no estareu  del tot d'acord  (o gens) amb mi i  voldria saber la vostra opinió al respecte.

Alba L.

L'última hora de la setmana

Divendres, a sisena hora, 10 alumnes de primer de batxillerat passem una hora als ordinadors de la bibloteca del nostre institut. Com que és Divendres, tots els alumnes estem desitjant que soni el timbre i disfrutar del cap de setmana que tenim per davant; però abans haurem d'acabar l'última classe de la setmana, literatura universal. La professora ens comprèn, aquesta hora ningú vol fer una classe d'apunts o de teoria, i la millor manera d'aprofitar aquesta hora és fent activitats a l'ordinador, fent un blog. Un blog és una pàgina web on qualsevol persona pot escriure textos de diversos temes, pot explicar qualsevol cosa que se li passi pel cap; història, amor, amistat, literatura, biologia... Depèn de les prefèrencies de la persona.

Els alumnes parlarem de literatura, la que hi ha hagut fins els nostres dies. La clàssica, la medieval... qualsevol curiositat o tema interessant sobre aquesta. Però no penseu que aquest blog serà ple de textos referents a la literatura, no, Nosaltres, adolescents, hi podrem comentar pel·lícules que haguem vist i així recomanar-les, podrem comentar lectures que hàgim llegit i ens hàgin agradat o les mateixes lectures que llegirem durant tot el curs en aquesta classe.

En conclusió, fer una classe de literatura universal a última hora del divendres pot no ser avorrit o cansat, pot ser interessant opinar entre els alumnes sobre diferents temes tractats, i aquests mostrar-los al blog. A mesura que transcurreixi el curs veurem com va funcionant, ara només podem esperar.

Elsa Mateos.

Benvinguts a les classes cibernetiques!

Comencem a observar com avança la tecnologia, fins al punt que una humil classe de literatura amb només 10 humils alumnes s'ha introduït al món dels blogs d'internet. Nou noies, un noi i una professora, tots d'indrets desconeguts i intrèpids. Quin  és el futur d'aquest blog? Us mantindrem informats a tots!

TO BE CONTINUED...


Camila i Carla

LLIBRE O PEL·LÍCULA

Molt sovint ens pregunten si preferim el llibre o la pel·lícula i majoritàriament preferim el llibre donades les descripcions que ens fa l’autor i el poder de la imaginació que fa que cada persona pugui suposar la història que comprèn els personatges, el lloc , l’entorn, etc. de maneres diferents.

Fa dos anys vaig llegir un llibre del qual després van treure la pel·li i va ser dels primers llibres que he llegit que després l’han reproduït cinematogràficament i em va impressionar la quantitat d'escenes que no van reproduir i la forma física dels personatges, ja que me’ls imaginava de diferent manera a l'igual que el lloc i el temps, però en certa manera és apassionant veure les escenes tal com les han volgut representar la cadena cinematogràfica i conèixer per endavant els fets i les reaccions dels personatges, etc. El llibre del que parlo és de la saga Crepuscle, el primer llibre, han fet pel·lícules dels tres primers volums i actualment estic llegint el quart llibre a temps d'acabar-lo abans que facin l'estrena de l'última pel·lícula, A trenc d'alba.

Aquest seguit de llibres, ha sigut un “boom” dins el món dels joves per la revolució que ha causat en el tema de l'amor.

Fer de la lectura la teva passió

Sé llegir des dels cinc anys i com a novetat, em volia llegir tots els llibres que trobava a la meva vista. Anaven passant els anys i cada vegada m’aficionava més el fet de llegir, m’era igual el gènere que fos, d’aventures, màgics, fantàstics… jo només volia llegir. Però…el temps va passar i les opinions canvien. Quan vaig entrar a l’institut se’m feien muntanyes de lectures al meu cap només de pensar que m’havia de llegir una certa quantitat de llibres. Aquesta opinió em va afectar durant dos anys ben bé, però, vaig tornar a canviar d’opinió i molt més, sent una noia en plena adolescència. A tercer vaig adonar-me que llegir m’agradava i podia tornar la meva passió. Llibres que a pocs alumnes els agradaven perquè costaven de seguir pel fet de no ser linials, a mi m’agradaven. Actualment aquí estic, fent el batxillerat de literatures i llegint llibres clàssics.

Aquí us deixo un enllaç


Marta Hormigo

Manual d'instruccions