S'han escrit milers de paraules sobre la Felicitat...Però què és realment la felicitat?
No ens adonem, però que el terme FELICITAT és tan present en les nostres vides que parlem d'ell a tota hora. Els anuncis de la tele són plens de felicitat; o això mateix semblen sentir els actors. Ens agraden els finals feliços a les pel·lícules i fins i tot hi ha èpoques de l'any que se'ns obliga a ser feliç, com per Nadal. La felicitat és molt més present del que ens imaginem, fins al punt que hagi de tapar moments de davallada, de tristesa i fins i tot de plors. I nosaltres actuem com a tal. No sempre compartim amb els altres les nostres tristeses o problemes, però si que compartim la nostra felicitat. I fins i tot quan tenim tristesa fem veure que som feliços. Perquè la societat ens diu que ser feliç és el millor, és la moda (encara que aquesta moda no passi de moda), és el que ha de ser. Tant és així que de segur que moltes persones ens han dit això de “no ploris" quan ens han vist plorar.
Amb això vull dir que, d'entrada, la societat demana una felicitat imposada que pocs, per no dir ningú, té entesa per igual. Per això mateix, crec que no hi ha hagut sentiment més buscat a la història que ser feliç. Tots volem ser feliços; absolutament tots. Perquè sent feliços ens sentim millor, i perquè la felicitat se suposa que és aquest estat que implica 0% penes i problemes. Es llavors l’estat d’ànim més buscat, però no sempre trobat. La felicitat és llavors en resum, un sentiment agradable, de satisfacció i absència de patiment, que en cada persona es manifesta per un fet diferent. Si li preguntes a un nen petit probablement et dirà que és el moment en què està jugant amb les seves joguines, hi ha gent que et dirà que és el moment en què disfrutes d'un simple plat sigui on sigui però ben acompanyat, o aquells moments inoblidables que passes amb els amics,..
Amb això vull dir que, d'entrada, la societat demana una felicitat imposada que pocs, per no dir ningú, té entesa per igual. Per això mateix, crec que no hi ha hagut sentiment més buscat a la història que ser feliç. Tots volem ser feliços; absolutament tots. Perquè sent feliços ens sentim millor, i perquè la felicitat se suposa que és aquest estat que implica 0% penes i problemes. Es llavors l’estat d’ànim més buscat, però no sempre trobat. La felicitat és llavors en resum, un sentiment agradable, de satisfacció i absència de patiment, que en cada persona es manifesta per un fet diferent. Si li preguntes a un nen petit probablement et dirà que és el moment en què està jugant amb les seves joguines, hi ha gent que et dirà que és el moment en què disfrutes d'un simple plat sigui on sigui però ben acompanyat, o aquells moments inoblidables que passes amb els amics,..
Jordina Solans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada