M’ ha costat molt decidir-me sobre el tema del post i venint cap a casa ho estava pensant. Al final se m’ha acudit una idea que m’ha agradat bastant, perquè és una tema que he tractat d’aprop i m’ agradaria explicar.
Ja fa temps a casa vam tenir un estiu un nen saharaui. Va ser tota una experiència nova tant per nosaltres com pel Sidum. Em va agradar molt estar amb ell i veure que s’ho passava bé i que ja ens entenia parlar. Després que marxés em vaig llegir un llibre sobre el poble saharaui que em va posar totalment en la situació que vivien i em va fer tenir unes ganes immenses d’anar ajudar al Sàhara amb alguna organització o associació.

En fi, em podria passar molt de temps explicant de tot el que es tracta i totes les coses curioses que explica, però voldria dir que aquest llibre realment em va marcar molt. Els fets que s’hi expliquen són molt impactants i explica, tot i la seva situació, que són feliços i forts, que no s’angoixen amb els problemes, i valoren i aprecien els detalls que qualsevol de nosaltres perdem, i per sobre de tot mantenen l’esperança de tornar a ser lliures. Després de llegir-me’l vaig tenir per segur que algun dia aniré al Sàhara o a qualsevol altre lloc participant amb algun projecte de solidaritat per ajudar. El fons de recaptació d’aquest llibre anirà a parar a les diverses Associacions d’Amics del Poble Saharaui que treballen en el projecte “Vacances en pau” i altres projectes d’ajuda.
2 comentaris:
M'he oblidat de posar el nom, ho sento.
Sóc l'Alba Salomon que he escrit aquest post del nen saharaui.
Us ha agradat? Us sembla que pot ser un tema pel treball de recerca?
Alba! M'ha agradat molt el post! De veritat que vas tenir un nen saharauí a casa? Sembla un tema interessant per a fer un treball de recerca, ja ens diràs si al final el duràs a terme o no. Ens veiem!
Publica un comentari a l'entrada