Camins

Aquesta vegada m'he deixat portar i he preferit inventar-me una narració, ja que no recordo cap llibre que m'hagi llegit recentment i que m'hagi agradat molt, espero que us agradi!

Ella era una noia de disset anys, alegre i vital com moltes altres noies de la seva edat, provinent d’una de les millors famílies de la ciutat, de gran reputació.  El seu pare era un dels empresaris més rics i reconeguts d’Amèrica, i la seva mare es limitava a gaudir dels privilegis socials i econòmics provinents de la feina i l’esforç del seu marit. Ell era un noi, també de disset anys, una mica rebel però treballador.  A diferència de la noia, ell provenia d’una família molt humil dels afores de la ciutat. Havia tingut una infàntesa difícil, ja que el seu pare que era alcohòlic, havia mort quan ell tan sols tenia tres anys d’edat. El noi i la noia anaven a la mateixa classe, i malgrat que provenien de mons molt diferents, tenien caràcters i idees molt semblants i compartien els mateixos gustos.

A l'inici del nou curs, la noia i les seves amigues es van començar a fixar en el noi i el seu grup d’amics, i van començar a quedar tots junts els caps de setmana, de manera que ells dos cada vegada compartien més moments i tenien més coses en comú, ja que passaven molt més temps junts, cosa que va fer canviar els seus sentiments d’amistat en sentiments més intensos, ben diferents. Van passar de sentir amistat a sentir un nou amor. Un dia que es van quedar tots dos sols parlant, el noi li va confessar els seus sentiments, i la  noia també li va dir tot el que sentia per ell. Des d’aquell moment es van fer inseparables, no hi havia un sol moment al dia que no estiguessin junts; ell l'anava a buscar cada matí a casa i l’acompanyava també a la nit, es necessitaven l’un a l’altra, s’estimaven massa, i eren una parella envejada per totes les altres parelles de per allí.

Els pares de la noia estaven totalment en contra de la relació de la seva filla amb el noi humil. Creien que  aquella seria per a ella una mala experiència, i consideraven que el noi no era prou bo per a ella, que era una mala influència, ja que no tenia diners ni propietats i treballava per ajudar  la seva família a tirar endavant, també consideraven que ell era un noi rebel i esbojarrat, i que només ell tenia la culpa  que la seva filla arribés a casa cada dia més tard. De manera que van decidir enviar la seva filla a estudiar a Europa per allunyar-la del jove.

Quan li van explicar la decisió que havien pres a la noia, ella no s’ho podia creure, li va caure el món a sobre, a pedaços: no podia imaginar-se com seria estar tan lluny de casa seva i de la persona a qui més estimava. Tampoc sabia com reaccionaria el noi quan ella li expliqués, tenia molta por del que estava a punt de passar en un futur no gaire llunyà. La jove es sentia impotent al veure que no podia canviar res per poder- se quedar i canviar la seva situació, i per por s’ho va guardar tot a dins i no en va dir res al noi fins el dia abans de marxar cap a Europa. Quan va sentir-se amb el valor suficient i li va explicar tot, el noi  es va quedar paralitzat, immòbil, molt trist i  dolgut. No podia entendre per què no li havia explicat tot allò abans, que ell hauria volgut aprofitar tot el temps que els  quedava per estar junts, per poder estar amb ella i recordar-li a cada moment quant l’estimava. Però la realitat era diferent, la noia marxava l’endemà a Europa, i només disposaven d’una tarda per estar junts per últim cop en molt de temps, ja que fins a l’estiu següent la noia no tornaria a la ciutat. Van passar aquella última tarda abraçats i, tot i que volien estar feliços i no mostrar el seu dolor pels seus rostres només hi queien llàgrimes i s’hi podia veure un gran patiment reflexat en ells. A l’hora d'acomiadar- se es van recordar per darrer cop de la manera boja com s’estimaven i que malgrat  la distància seguirien en contacte i quedarien per veure’s els mesos de vacances.

El que no sabien els dos joves era que en veritat no es tornarien a veure mai més, ja que els pares de la noia també es traslladaven amb ella a Europa, a causa de negocis del pare, i que mai més tornarien a aquella ciutat. En aquell moment va acabar la seva història, i es van separar les seves vides en dos camins ben  diferents: ella a Europa estudiant a una de les millors universitats privades, amb tots els capricis i comoditats, i ell a Amèrica , deixant els estudis per poder treballar per ajudar als seus.

Carla Linares