Petit lector, gran llibre.

“A los mayores les gustan las cifras. Cuando se les habla de un nuevo amigo, jamás preguntan sobre lo esencial del mismo. Nunca se les ocurre preguntar: “¿Qué tono tiene su voz? ¿Qué juegos prefiere? ¿Le gusta coleccionar mariposas?” Pero en cambio preguntan: “¿Qué edad tiene? ¿Cuántos hermanos? ¿Cuánto pesa? ¿Cuánto gana su padre?” Solamente con estos detalles creen conocerle.” 

Aquestes van ser una de les frases que més recordo del primer llibre amb cap i peus i amb més de 80 pàgines que em vaig llegir. Tot va començar al Nadal de fa uns quants anys, quan em mancava el sentit de la vergonya, és a dir, fa molts anys.

“Las personas mayores nunca son capaces de comprender las cosas por sí mismas, y es muy aburrido para los niños tener que darles una y otra vez explicaciones.” 


El Principito.


Camila Sanint

Vaig obrir un llibre que em cridava molt l'atenció, era blau i colorit, durant molt de temps vaig estar llegint-me’l, poc a poc, però gairebé sense arribar a entendre res, només una història d'un príncep, que es trobava amb gent curiosa, que em produïa certa gràcia, com bolets, guineus, flors, i molts planetes diferents. Un cop vaig acabar ell llibre, el vaig abandonar en un prestatge, deixant que s’inundés de pols i que s’envellís amb el pas del temps.

Fa poc, gairebé un mes, vaig fer neteja del prestatge, de tota la meva habitació, aquestes típiques neteges en què trobes milers de coses que ni eres conscient de la seva existència, o que simplement algun dia li vas deixar de donar importància, perquè havies crescut, i suposadament, madurat.

La sorpresa va ser quan vaig netejar la pols de  sobre d’un llibre, amb una tapa blava, molt antic. Al agafar-lo, vaig veure que es tractava del primer llibre que havia llegit, El petit Príncep, alguna cosa estranya vaig sentir quan em vaig assabentar que era aquest llibre, i vaig decidir tornar-me’l a llegir.

Em vaig llegir el llibre, en una nit, i de sobte em va encantar, i li vaig començar a trobar sentit, aquell que de petita no li trobava. Puc dir, que és el meu llibre preferit, i que sé que no només tracta de flors, prínceps i planetes desconeguts, sinó que darrera d’això hi ha una gran història que ens fa fer una gran reflexió, sobretot en el tema de la innocència dels nens petits, i com n'arriben a ser de diferents els adults.

Només tinc 16 anys, i encara penso, que no entenc del tot el llibre, me l'estic tornat a llegir, i ho faré fins que em cansi, però un cop acabi, el tornaré a deixar a la prestatgeria, així, qui sap quants anys després, quan faci una altra neteja, el torni a trobar i tingui la sort de ser més madura i més gran, per poder entendre’l millor.