El passat nou de febrer tres alumnes d'universal i la professora vam anar a veure l'adaptació teatral que s'ha fet de El quadern gris de Josep Pla al teatre Romea. El llibre és un dietari personal dels anys vint, quan l'escriptor tenia vint-i-un anys, que comprèn un any i mig de la seva vida; fins que Pla se'n va a treballar a París com a corresponsal del diari "La Publicidad".
L'obra de teatre recull alguns fragments de l'extens Quadern que són recitats per Joan Anguera, Ivan Benet i Montserrat Carulla. A l'escenari tan sols comptaven amb una taula, quatre cadires i una finestra on reproduïen imatges per mitjà d'un projector.
No he llegit El quadern gris, però vaig trobar que els passatges recitats eren molt adequats ja que et podies fer una idea de com era Pla a través dels elements que conformaven la seva vida d'estudiant: Palafrugell, Montaigne, les dones, la penya de l'Ateneu, els dies de Festa Major, Eugeni d'Ors, el tabac i com no podia ser d'una altra manera, l'escriptura. Tots tres actors interpreten Josep Pla i els seus amics o familiars. L'obra està muntada d'una forma molt senzilla però completa. Trobo convenient destacar l'actuació de Montserrat Carulla, que tot i interpretar un personatge masculí amb la seva veu, tenia molta força a l'hora de recitar els fragments; transmetia molt. Per mi va ser qui millor ho va fer dels tres.
L'obra, de fet, ja havia estat representada al teatre, però la van recuperar pel període de tres setmanes (del 25 de gener al 13 de febrer).
Em va agradar molt un moment en què Joan Anguera, cigar en mà, comença a dir adjectius per a definir el mar. De fons posen la veu de Pla extreta d'una entrevista (en castellà) on diu: "yo fumo para buscar adjetivos". Aquesta escena i moltes altres ens transporten a una altra època a través del poder de la paraula recitada i de les imatges del fons. Inevitablement, això em porta a pensar en la força que han de tenir les paraules perquè per si soles tinguin la capacitat de suggerir-nos imatges tan nítides que ens semblin reals.
Crec que totes quatre vam gaudir molt amb El quadern gris i ens vam poder fer una idea de com era Josep Pla en la seva joventut. Recomanaria aquesta obra a les persones interessades en la literatura o a totes aquelles que vulguin saber sobre la vida de l'escriptor.
Alba Lafarga
1 comentari:
La veritat és que totes quatre vam gaudir molt de l'actuació dels tres actors, però coincideixo amb tu que la que més em va agradar fou la Montserrat Carulla. També em va agradar molt quan van fer tot un seguit d'adjectius que fan reflexionar molt. En definitiva, en quan tingui l'oportunitat de llegir-me el llibre ho faré.
Publica un comentari a l'entrada