Els canvis i els llibres

La nostra vida està plena de canvis. Constantment patim canvis. De fet, en un segon, la nostra vida por canviar radicalment cap a millor o cap a pitjor. A vegades, els canvis que fem cap a millor pensem que són meravellosos perquè ens porten a la felicitat. Però quan les coses no van bé, ens desanimem. Però ho hem de veure com a reptes que ens presenta la vida, que ens serveixen per aprendre dels errors i no tornar-los a fer en el futur. A vegades, quan estem en època de canvis, ens sentim baixos de moral i fins i tot, podem caure en un pou sense fons. És per això que existeixen els llibres. Personalment, quan estic en moments de baixa moral, agafo un llibre i me’l poso a llegir com si mai hagués llegit un llibre. Això m’ajuda a no pensar en els problemes i capficar-me dintre de la història. Quan estàs tan capficat, hi ha moments que et comences a sentir identificat amb un personatge o amb un altre depenent dels sentiments i els pensaments a l’hora d’actuar. Aquest fet, m’ha passat amb diferents llibres, però especialment amb dos. A segon de l'ESO vam llegir El diario secreto de Adrián Mole. No sempre em sentia com explicava ell dia rere dia, però sí que hi havia uns dies que deia “ui!, no estarà fent una descripció de mi?”. L’altre llibre amb el que m’he sentit molt identificada és Marina però no només jo, sinó diferents nois i noies un any més grans que també se l’han llegit, s’han identificat amb el protagonista (Óscar) o amb la protagonista(Marina).

Especialment, en el meu cas m’he sentit identificada amb tots dos. Amb ella quan no es veia amb força per explicar-li la veritat al seu amic respecte la seva malatia. Aplicant-ho als canvis, em refereixo a les vegades que no ens veiem amb cor per explicar una cosa que ens ha passat pel simple fet del “què diran”. Però altres vegades m’he sentit identificada amb l'Óscar quan ha d’afrontar tots els problemes que li vénen a sobre o simplement per la curiositat que sent cap a certs temes o en el moment que descobreix una cosa, no para fins a aconseguir el principi d’on prové tot el que ha descobert. 

Amb aquest text, només vull dir que moltes vegades sense adonar-nos ens capfiquem tant en la història que els problemes que tenim a sobre i els canvis de la vida que ens envolten, queden dissolts en una simple lectura. Per què no ho experimenteu d’ara en endavant si encara no ho heu fet? A mi em funciona i les hores se’m passen volant...

Marta Hormigo

El quadern gris

El passat nou de febrer tres alumnes d'universal i la professora vam anar a veure l'adaptació teatral que s'ha fet de El quadern gris de Josep Pla al teatre Romea. El llibre és un dietari personal dels anys vint, quan l'escriptor tenia vint-i-un anys, que comprèn un any i mig de la seva vida; fins que Pla se'n va a treballar a París com a corresponsal del diari "La Publicidad".

L'obra de teatre recull alguns fragments de l'extens Quadern que són recitats per Joan Anguera, Ivan Benet i Montserrat Carulla. A l'escenari tan sols comptaven amb una taula, quatre cadires i una finestra on reproduïen imatges per mitjà d'un projector. 

No he llegit El quadern gris, però vaig trobar que els passatges recitats eren molt adequats ja que et podies fer una idea de com era Pla a través dels elements que conformaven la seva vida d'estudiant: Palafrugell, Montaigne, les dones, la penya de l'Ateneu, els dies de Festa Major, Eugeni d'Ors, el tabac i com no podia ser d'una altra manera, l'escriptura. 

Tots tres actors interpreten  Josep Pla i els seus amics o familiars. L'obra està muntada d'una forma molt senzilla però completa. Trobo convenient destacar l'actuació de Montserrat Carulla, que tot i interpretar un personatge masculí amb la seva veu, tenia molta força a l'hora de recitar els fragments; transmetia molt. Per mi va ser qui millor ho va fer dels tres.

L'obra, de fet, ja havia estat representada al teatre, però la van recuperar pel període de tres setmanes (del 25 de gener al 13 de febrer).

Em va agradar molt un moment en què Joan Anguera, cigar en mà, comença a dir adjectius per a definir el mar. De fons posen la veu de Pla extreta d'una entrevista (en castellà) on diu: "yo fumo para buscar adjetivos". Aquesta escena i moltes altres ens transporten a una altra època a través del poder de la paraula recitada i de les imatges del fons. Inevitablement, això em porta a pensar en la força que han de tenir les paraules perquè per si soles tinguin la capacitat de suggerir-nos imatges tan nítides que ens semblin reals.

Crec que totes quatre vam gaudir molt amb El quadern gris i ens vam poder fer una idea de com era Josep Pla en la seva joventut. Recomanaria aquesta obra a les persones interessades en la literatura o a totes aquelles que vulguin saber sobre la vida de l'escriptor.

Alba Lafarga 

Jules Verne

Jules Verne és un autor que trobo molt interessant i els seus llibres m’agraden molt, tot i que fa molts anys que estan escrits. A casa hi ha moltes obres seves i algunes ja són dels meus avis.  Jules Verne (1828-1905), és considerat un escriptor de ciència-ficció i va predir molts avenços tecnològics del segle XX com ara la televisió, els helicòpters, els submarins i les naus espacials.

A mi, el llibre que em vaig llegir primer i el que recomanaria a tothom que se’l llegís és “L’ illa misteriosa” (1874). Em va agradar moltíssim. Al principi, potser hi ha termes científics que són una mica difícils d’entendre per a un noi/a d’onze anys que tenia quan el vaig llegir, però queda compensat per tots els esdeveniments que hi ha i que és un seguit de misteris, aventures i intriga. Si el llegeixes, comences a imaginar-te tot el que els protagonistes fan i és molt fàcil deixar-te endur per la imaginació.

Crec que és un llibre que s’ha de llegir més d’un cop, en diferents èpoques. Per exemple, com ara sé més geografia i història que fa uns anys, puc entendre més el començament de la història quan els protagonistes emprenen l’aventura, ja que està enquadrat a la guerra de Seccessió dels Estats Units (1861-1865). Tracta de cinc ciutadans del nord presoners de les tropes del sud, que intenten escapar-se en globus, però un huracà imprevist els arrossega a una illa perduda al mig de l'Oceà Pacífic. L’obra narra la supervivència d’aquets nàufrags de l’aire. T’adones que és molt important tenir coneixements de tecnologia, d’agricultura de geografia, i al mateix temps al llarg del llibre veus la convivència entre els personatges i la importància que l’autor dóna als valors morals, al respecte i a l’amistat.

L’obra de Jules Verne és molt extensa ( més de 50 obres), però jo penso que aquesta obra és molt interessant, juntament amb l’última obra que es va publicar de l’autor :” Paris al segle XX”, que l’autor va escriure el 1863. En aquella època no es va publicar perquè es considerava pessimista, i que no encaixava. Es va publicar el 1994, ja que la família havia guardat els manuscrits originals. En aquesta obra l’autor descriu invents com l’aire condicionat, els automòbils, internet  i altres invents que existeixen en l’actualitat.

Jordina Solans

Divertir-me amb la poesia

Hola!
En aquest post m'he divertit, he decidit que avui jugava amb la poesia.
De diversos poemes que he llegit, poemes UNIVERSALS, n'he agafat les estrofes o els versos que més m'han agradat i un cop he tingut molts trossos poètics diferents els he ordenat i he fet alguns canvis. El poema resultant d'aquesta barreja de composicions és en castellà; pot seguir una història concreta però això ja va amb la imaginació que hi posa tothom.

Aquí el teniu, espero que us agradi.

Ahora que te quiero
ahora que te quiero todavía,
ahora que te espero,
burbuja de deseo,melodía.

Mi corazón
¿es tu corazón?
¿Quién me refleja pensamientos?
¿Quién me presta esta pasión sin raíces?
Me veo por los ocasos,
y un hormiguero de gente
anda por mi corazón.
Y locura, ternura y más locura.

Se iluminó la estancia de una venusta gracia
cuando acerqué a tu boca la mía temblorosa,
mientras por tierra y cielo relampagueó mi audacia
cortándole a la vida su más intacta rosa.
Y locura, ternura y más locura.

Tu labio, jardín donde la fiebre es jardinera;
botón de calentura mi labio nunca ahíto,
fundiéronse en las llagas de la inmortal hoguera
para beberse juntos de un beso el infinito.
Y locura, ternura y más locura.

 

Cuando encanta la boca seductora
Debe ser fresca, su decir ameno;
Para tu oficio de amador no es bueno
El rostro ardido del que mucho llora.
Y locura, ternura y más locura.

¡Quién dirá que te vio, y en qué momento?
¡Qué dolor de penumbra iluminada!
Dos voces suenan: el reloj y el viento,
mientras flota sin ti la madrugada.
Y locura, ternura y más locura.

Quisiera así olvidarte,
quisiera así poder desconocerte,
quisiera así velarte,
poder desvanecerte,
para poder volver a conocerte.Llena, pues, de palabras mi locura
o déjame vivir en mi serena
noche del alma para siempre oscura.

Què us ha semblat?

Això ho pot fer tothom; he hagut de buscar moltes poesies i fer diversos retalls per a arribar a aquesta però ha estat entretingut.
Gràcies a tots els autors d'aquestes estrofes i d'aquests versos que han captat la meva atenció i probablement també captin la vostra!

Si us interessa saber com són els poemes reals aquí teniu les pàgines web:
http://www.tinet.cat/~picl/libros/glorca/gl002a00.htm
http://grandespoetasfamosos.blogspot.com/2009/01/alfonsina-storni.html
http://amediavoz.com/sueltosSens2.htm

La poesia és el sentiment que li sobra al cor i et surt per la mà. (CC)

Elsa Mateos Viladot

El guardian entre el centeno

Vaig llegir aquest llibre l’any passat a quart d’ESO em va cridar molt l’atenció ja que no es un d’aquells típics llibres que ens van llegir a l’escola sinó que és un llibre interessant i que jo el recomano atots els nois i noies de d’institut.

Holden Caulfield té 16 anys i ha estat expulsat per baix rendiment de l'escola privada Pencey. Holden és un nen mimat pels seus pares, consentit fins a la sacietat, a qui res no li agrada i tot l’avorreix. En una insensata fugida sense rumb fix (per evitar explicar al seu pare la mala notícia), el protagonista viu en primera persona els aspectes més baixos de la societat. Té trobades amb dones, una infinitat de decepcions i de situacions esgarrifoses, en un ràpid pas cap a la maduresa. És un noi sense il·lusió per a res, que està convençut que el seu pas al món adult no és un avançament per a la societat ni tampoc ho considera una evolució, perquè s'avorreix amb tot. Només te un gran afecte per la seva germana petita Phoebe, increïblement intel·ligent per a la seva edat, perquè representa l’única cosa que uneix Holden amb la sevainfància. 

LES RELACIONS HUMANES

A vegades podem i solem pensar que tot és per sempre, que quan aconseguim una fita que ens hem proposat, la qual ens ha costat molt d’aconseguir, i les coses ja ens estan prou bé tal i com estan, és impossible de que de cop i volta canviïn. Això mateix passa en les relacions humanes.

Doncs em sap greu si us decebo però no és així. Les relacions poden canviar del dia a la nit, tan sols amb un simple gest com pot ser tancar els ulls i tornar a obrir-los. Tots hem experimentat alguna vegada l’amor o algun sentiment semblant. 

Estimem a la nostra família, als nostres amics i tots aquells que dia a dia estan al nostre costat i ens fan companyia, i ells també ens estimen, tot i que cal dir que cada persona té una manera d’estimar. Un altre tipus d’amor és aquell que no s’assembla gens a tots els altres amors anteriors. Aquest és un sentiment intens i únic, que es  sent només per a algú especial.

A tots ens agrada estimar i ser estimats. Quan sentim que algú ens estima estem de més bon humor i enfoquem la vida més positivament. Qualsevol tipus d’ amor o amistat ens ajuda a sentir-nos importants, recolzats, segurs i protegits.

Tot i així, les relacions són bastant fràgils, tant les amoroses com les que no ho son. Per tal de que durin s’han de  cuidar, i poden acabar malament si no és treballen bé per tal de que perdurin. Pot ser que els interessos de ambdues persones vagin canviant a mesura que anem creixent, o que els nostres objectius siguin diferents i arribi un punt que ens facin separar.

Malgrat que algunes relacions acabin, també en comencen altre de noves que ens aporten moltes coses bones i ens fan aprendre el sentit de la vida. No hem de deixar que aquestes coses que ens passen tot sovint, ens afectin i ens perjudiquin.

Carla Linares.