
La nostra professora era la que s’encarregava de fer-nos publicitat per tot l’institut, dient-ho als seus alumnes, als companys de feina. Desprès van arribar els comentaris dels professors en les nostres entrades, fins que ens va sorprendre el comentari d’algú desconegut que segurament per casualitat havia arribat al nostre blog. La sorpresa va ser màxima quan vam veure el grandiós nombre de visites que teniem en total, no podia ser, un blog de classe, que era per entregar feines de classe però en forma de posts, tenia unes 4.000 visites, 9 noies de 16/17 que tenen un blog de literatura, però que poc a poc han anat formant de l'infinit món de l'Internet, de la xarxa on tot viatja i s’espandeix.
Ara s’ha acabat el curs, i entre totes hem decidit que aquet blog serà una herència per a qui estigui fent Literatura Universal el curs vinent, espero que el cuideu, i que sapigueu que algun dia això va començar com si res, sense saber que arribaríem a aquest punt.
Camila Sanint
Camila Sanint
2 comentaris:
Llarga vida al nostre blog!
carme
I tant! Llarga vida amb noves blogaires però espero que també amb les antigues i, per què no? amb lectures d'estiu. Deixareu el blog en acabar les classes? No ens ho feu, això.
Publica un comentari a l'entrada