Aquí deixo la segona part del post que vaig fer sober el viatge que vaig empendre aquest estiu cap a Turquia.
En el primer post he parlat sobre Istambul; una ciutat molt gran de religió musulmana amb una cultura enormement sorprendent. Istambul és bonic, però també és molt pobre, els nens que veus pel carrer demanant diners o venent productes et deixen devastat, molta gent allà viu en la misèria.
En aquest viatge de dues llargues setmanes vaig agafar un altre avió per anar cap a una altra part de Turquia, Capadòcia.
Capadòcia és un ciutat petita, però plena de bellesa.
Capadòcia és tot natura; vegetació, muntanya, sorra... I el que és més fascinant d'aquesta ciutat és veure on vivien anteriorment els seus habitants; formaven cases i esglésies de sorra i també tenien les impresionants ciutats subterrànies.
Allà vaig gaudir amb les excursions,els passeigs nocturns pels carres lleugerament il·luminats i les fascinants vistes d'admirables paisatges.
Allò que més em va agradar del que vaig visitar van ser les ciutats subterrànies; ciutats que es construïen sota terra i tenien mil passadissos i mil cambres. Les ciutats subterrànies són impressionants; costa creure que unes persones van ser capaces de construir fins a tanta profunditat i van poder viure en temperatures tant baixes. Les ciutats subterrànies eren ciutats que estaven construïdes amb el pròposit d'evitar enemics guerrers, així, aquests passarien de llarg i no hi hauria cap batalla; tot i això també hi havia algunes ciutats subterrànies que es contruïen per a guardar aliments (les temperatures baixes feien una bona conservació) o per a guardar animals i evitar que fossin robats per altres poblacions.
Tot i això el que més em va sorprendre de Capadòcia va ser una altra cosa; com n'era de diferent d'Istanbul.
Capadòcia era neta, ordenada, tranquil·la i més aviat rica, a més a més, les dones podien permetre's vestir-se com elles volguessin. Allà vaig veure poques mesquites, però això no importava, ja que el més sorprenent fou el contrast entre dues ciutats d'un mateix país, una diferència enorme.
A Capadòcia, era preciós despertar-te i veure el cel cobert per multitud de globus diferents, unint el blau clar del cel amb mil colors alegres...
Istanbul era pobre, brut, intranquil... però tot i això era maco.
Però Capadòcia era tot el contrari, a més, els habitants (que no n'hi havia gaires) també es comportaven molt diferent, eren gent més simpàtica i agradable, les dones et somreien pel carrer i et saludaven, sense jutgar la teva vestimenta, i els nens eren més vius, més alegres...
Era realment sorprenent veure el gran contrast entre Istanbul i Capadòcia, dues ciutats totalment oposades en un mateix país.
Bé, jo recomano un viatge així a tothom! Però si hem d'escollir un únic destí (estem en crisi!) escull Capadòcia, és impressionant.
Ara bé, si vols un viatge ben gros escull alguna cosa semblant a aquest; però tingues en compte una bona organització, visita Istanbul pel teu compte i agafa un tur per la Cadapòcia!
Que vagi bé!
Elsa Mateos Viladot
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada