Al fragment de Zweig que pren com a títol París, la ciutat de l’eterna joventut se'ns mostra un París perfecte ,a diferència de la resta d’Europa la qual s’ha entenebrit, esclavitzat i empresonat gràcies a la fúria suïcida.
A París és diferent perquè a enlloc es podia sentir amb més delectança la despreocupació de la vida, ingènua, i tanmateix, admirablement sàvia, cosa que confirmaven gloriosament la bellesa de les formes, el clima temperat, la riquesa i la tradició. Zweig explica que no calia que fos primavera per estar de bon humor. Tothom vivia com li venia de grat, en companyia o sol, malgastant o estalviant... No feia falta que fos un dia especial per ballar amb la teva parella al mig del carrer. Al cap i a la fi, el carrer és de tothom. No hi havia diferències socials: tant el proletari com el patró se sentien a la mateixa posició social, iguals de lliures i ciutadans com qualsevol altra persona.
Les relacions amb les dones s’encetaven amb facilitat i es trencaven també amb facilitat. Al cap i a la fi, tots els joves trobaven a algú que encaixés bastant bé amb ells mateixos. Quan passejaves pels carrers, t’atreien com si tinguessin un imant i et mostraven coses noves cada vegada. Finalment, Zweig diu que “la manera més còmoda de descobrir París era des de dalt de l’imperial, el primer pis d’aquelles amples carrosses o des dels cotxes de lloguer oberts que tampoc no anaven gaire esverats”.
Relacionant París amb la pel·lícula de Woody Allen, coincideix molt amb Zweig ja que se’ns mostra un París ideal, des del dia que fa sol, el dia que està ennuvolat i el dia que plou. També podem veure un París ideal tant de dia com de nit. Una ciutat de la qual pots gaudir tant com vulguis i ets lliure en tots els sentits. Relacionant amb el que diu Zweig de les relacions amb les dones, és una cosa que està present al final del film quan el protagonista decideix ser lliure i deixar la relació que tenia amb la seva xicota. Ell és molt diferent d’ella i no encaixen, per tant, si ho deixen, segurament cadascú per la seva banda trobarà el seu amor ideal. A més a més, Gil ja es troba molt a gust a París i decideix no marxar perquè ha trobat artistes i escriptors amb els quals encaixa.
Els estudiants sempre hem tingut present que la ciutat de París, a més a més de ser la ciutat de l’amor, és la ciutat de grans artistes i poetes. A la pel.lícula aquest aspecte també ha estat molt present. De fet, sembla ser que a en Gil l’inspira estar en aquella ciutat i seguir escrivint i fer els retocs necessaris a la seva obra per poder assolir l’èxit.
A mi m’ha agradat molt la part que el protagonista diu que li encanta París quan plou, passejar sota la pluja. Aquest aspecte em va fer pensar en el text de Zweig en el qual se’ns mostra un París perfecte en tots els aspectes, sense necessitat que faci un dia perfecte. I de fet, aquest és el pensament d’en Gil. Tant és el temps que faci aquell dia. París és una ciutat bella en tots els aspectes, fins i tot, en aquells que a nosaltres ens semblin lletjos i tristos.
Al finalizar de veure la pel·lícula i sortir del cinema em vaig quedar amb moltíssimes ganes de viatjar cap a París, de fet, més de les que tenia abans de veure-la. És una pel·lícula molt maca en tots els sentits, des dels personatges que surten fins als ambients que ens mostra Woody Allen.
Aquí us deixo un enllaç amb el tràiler
Marta H.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada