Primer de tot... BON ANY NOU A TOTHOM! Espero que estigueu gaudint d'aquestes vacances amb família, amics i molta felicitat! Que aquest 2011 sigui un any amb alegria, goig, amistat, amor, sorpreses, pau, sanitat i literatura universal!
I doncs... Vaig estar pensant sobre què tractar en aquest post; un llibre, una pel·lícula, un sentiment humà?
No n'estava gaire segura.
L'altre dia em vaig posar a veure una pel·lícula que em van recomanar:
El retrat de Dorian Grey. I, sorprenentment, em vaig adonar que aquesta pel·lícula englobava un llibre i sentiments i actituds humanes.
Es molt probable que hagueu sentit parlar d'aquesta gran obra
d'Oscar Wilde, un escriptor i dramaturg irlandès que destaca per les seves obres, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època.
Oscar
Wilde demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà.
El retrat de
Dorian Grey és una història d'un noi, en
Dorian, innocent i educat, que es trasllada a Londres en heretar la casa del seu avi. Allà s'adona de la salvatge vida que viu la societat, amb molts plaers, pecats, beguda, drogues i adulteri.
Coneix a dues persones que el guien per la nova vida que passarà en aquesta ciutat, un pintor i un Lord.
El pintor és una persona sensata i raonable, el Lord és més aviat una persona salvatge que considera que envellir suposa una tragèdia.
Aquest pintor fa un gran
retrat d'en Dorian, la considera la seva millor obra. Un cop aquesta és exhibida en Lord diu:
" Aquesta obra es mantindrà sempre així, malauradament, tu no"
És aleshores, quan
Dorian arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins el punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre. D'aquesta manera, ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.
A partir d'aquest moment la història s'agreuja; suïcidis, assassinats, drogues, alcohol, adulteri, traïció, venjança, misèria, paranoia, passió, homosexualitat, por... En
Dorian ja no és la mateixa persona, ara, està sotmès a un quadre.
Aquesta obra és una reflexió dura sobre el valor de la bellesa i la naturalesa de les passions humanes, El retrat de
Dorian Gray és una mostra més de la capacitat de
Wilde per oferir un clàssic de victòria i derrota, aparença i sofriment, vida noble i desgràcia humana, retrat de la veritable misèria d'ànima que s'amaga darrere les personalitats aparentment segures i fortes.
Al veure la pel·lícula vaig destacar clarament el
Carpe Diem i el
deixar-te influir pels altres, aspectes molt importants en els transcurs de la vida.
A mi aquesta pel·lícula em va sorprendre molt i em va agradar moltíssim ja que era molt interessant i misteriosa. I si m'hi poso, em llegiré el llibre, que després de veure la pel·lícula se n'espera més del llibre.
Us la recomano a tots, a veure si també us agrada aquesta història d'una joventut eterna.
Aquí us deixo el tràiler:
http://www.youtube.com/watch?v=wr4EMKMYdS4
Elsa Mateos Viladot
La sensació de viatjar a un altre món , de fugir de la realitat i passar a estar a qualsevol lloc que et puguis imaginar, fins i tot llocs inabastibles o que simplement son impossibles. Es increïble el que pot arribar a fer la lectura, i com ens nodreix la nostra imaginació. Fa poc, cada nit viatjava a una illa grega, Corfu, en que hi havia platges paradisíaques, cases blanques a dal dels penya-segats, tot plegat de somni, en que m’enfonsava en el paper de Victoria, Sofia o Evanthi, personatges de La casa Veneciana, una novel·la de Mary Nickson.
