Fou als cinc anys quan vaig agafar el meu primer llibre per llegir-lo jo sola. Tinc imatges a la meva ment quan la meva mare m'ensenyava a fer-ho a través d'un llibre gran que pas a pas, ajuntava les lletres. Per a mi era un somni anar pel carrer i poder llegir tots els cartells i rètols de les botigues. Era una experiència nova, un nou món per a mi. M'enrecordo que era molt pesada perquè tot el que veia escrit, fins i tot una simple frase, la llegia en veu alta i amb aquella tonalitat lenta.
Em va agradar tant aquella nova sensació que cada setmana m'emportava dos llibres a casa dels que hi havia a la classe. En aquells temps estava a primer de primària. A mida que passava el temps, m'aficionava més llegir. De fet, m'enrecordo que vaig llegir-me una prestatgeria de llibres de la biblioteca de l'escola.
Quan vaig arribar a l'institut, al principi seguia molt aficionada als llibres, però quan va interposar-se la paraula obligatori la meva percepció va canviar. Se'm feia una muntanya haver-me de llegir una quantitat de llibres cada trimestre i més, donant-nos els professors els títols. M'agradava més quan ens donaven una llarga llista, i n'escolliem un cada trimestre. Aquells foren els que vaig llegir-me amb més ganes i més ímpetu.
Finalment a quart de l'ESO vaig tornar a agafar el gust pels llibres i fins aquí he arribat, que estic fent un batxillerat en el qual s'ha de llegir molt i m'agraden tots i cadascun dels llibres que ens fan llegir perquè són clàssics: El Quijote, La Regenta, Cien años de Soledad, Madame Bovary, La Metamorfosi, Werther...
Fins aqui arriba el meu post. Ha estat breu, però espero que us hagi agradat
Marta Hormigo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada