dijous, 9 de juny del 2011

Llegir per viure-ho?

Hola a tothom!
Que tal tot? Espero que bé :)

Tot ja s'acaba; les classes llargues, les hores dures, els deures angoixants... ara ja trenquem amb la rutina que hem portat durant tot el curs de 1r de Batxillerat.
També s'acaba aquesta assignatura; literatura universal.
Aquesta assignautra m'ha agradat perquè és universal, de tot el món, i aleshores hem pogut obtenir un coneixement literari més ampli del que mai hauríem tingut.

És fascinant la quantitat de moviments literaris que hi ha hagut al llarg de la nostra història, uns molts oposats i contrastats a uns altres, formant tot un món d'idees literàries.
Actualment no estem en cap mena de moviment cultural, sembla que aquestes ideologies literàries hagin acabat en l'avui. Això no és cert, avui en dia els escriptors escriuen el  que ells volen, sense censurar ni omitir res, sense límits de fantasia ni d'opinió.
Avui en dia per a escriure et cal, més que res, imaginació.



Però...quines conseqüències té aquesta imaginació dels llibres?
Els relats i les històries són massa fantàstics, sentimentals, passionals... la majoria no són del tot versemblants.
Veritat que molts cops heu desitjat viure una història com les dels llibres?
Una història d'amor, una d'aventures, una qualsevol...
Una història plena d'imaginació.

Aquest és el problema, al llegir llibres coneixes cada cop més sentiments i més històries que et commouen, t'exalten... t'agradaria viure històries tan boniques com aquestes que llegeixes...

Conec dos llibres en què els personatges principals veuen la realitat com és a la lectura i la idealitzen, aleshores, es tornen bojos.
Aquests llibres són Don Quixot,  on el personatge principal, Quixot, llegeix tants llibres de cavalleria que creu que tot el que veu està relacionat amb el món cavalleresc i es veu  ell mateix com a un fort i hermós cavaller a sobre d'un preciós cavall, quan en veritat tothom veu  un home vell, brut i boig a sobre d'un cavall feixuc.

L'altre llibre és Madame Bovary, on la nostra protagonista, Emma Bovary, llegeix tantes novel·les romàntiques que arriba a l'extrem d'idealitzar l'amor i voler viure'l tal i com les novel·les, i quan no està satisfeta segueix buscant la idealització. La il.lusió de trobar aquest encant de les novel·les la porta a tenir molts problemes.


Aquest últim l'hem tractat a classe i de debò, el recomano a tothom!

En la meva opinió els llibres estan farcits d'imaginació i molt poques vegades són versemblants, però tot i això sempre és agradable llegir històries boniques, i viure'n una encara més.

Todo aquel que lee, deja en un cajón de sus recuerdos una anécdota más para su existir.




Elsa Mateos Viladot