Perquè tot es creure-hi.
En aquesta vida donat el poder que té la ment, cal pensar correctament, i més concretament cal saber en què creure i un cop se sap, cal creure-hi. Ja que la seguretat, l’autoestima, la confiança i la capacitat d’un mateix per fer tot el que es vol, depèn de la força psicològica. Ja que aquesta fa que una persona arribi a fer coses que no es creia capaç de fer, donat que únicament s’hi ha de creure. Pots tenir una forma física excel·lent però si psicològicament no estàs preparat, no aconseguiràs allò que et proposes.
Així és com pensa i realment ho demostra en totes les seves obres Éric-Emmanuel Schmitt, dramaturg, escriptor, guionista i director de cine. On crea personatges que confien tant en ells mateixos com en allò desconegut, perquè estan amb els braços oberts davant que qualsevol situació, ja que és bo això d’acceptar gairebé tot el que apareix de nou en la teva vida, el fet de ser feliç i de gaudir del present. Altres temes que exposa aquest autor en les seves obres, són que la vida s’ha d’estimar tal com és, sense il·lusions, sabent que és curta, vulnerable i plena de dolor. Perquè com també diu i és quelcom que tots hauríem de ser conscients, és que “ser feliç no és tindre una vida diferent a la que tenim, sinó que és entrar completament en la que tenim, no és protegir-se contra el dolor o la desgràcia, és integrar-los en les trames de l’existència, que en aquesta vida pots ser feliç o desgraciat, però tot és una actitud mental.
A més, una de les actituds que Schmitt defensa, i amb la que diu que enfronta la vida, és la confiança, la qual explica que s’adquireix acceptant que no tot és racional, acceptant obrir les portes a la sensibilitat i a la irracionalitat de la vida, ja que s’ha d’estimar la necessitat i tot el que és evitable.
Resultat d’aquesta mentalitat subtil i filosòfica, són les nombroses obres tant llibres com pel·lícules, que ens deixen un somriure filosòfic i el cor revolucionat.
Com que darrerament he vist una de les seves pel·lícules, Odette, una comedia sobre la felicidad, puc dir que la forma com enfoca la vida és particularment original, però certa, una manera de la qual tots hauríem d’aprendre i aplicar-la a les nostres vides. Hi exposa una felicitat senzilla, humil, que es troba en aquelles coses més simples, en aquelles més quotidianes, en les que mai hauríem cregut que estaria, s’ha de viure el present i gaudir del que tenim. A part que d’aquesta manera som menys previsibles pel que fa a les sorpreses que ens pot presentar la vida, i quan aquestes apareixen ens provoquen una reacció més gran que si estem sempre esperant que ens succeeixin coses increïbles.
Així doncs, si voleu saber més coses sobre Schmitt cliqueu aquí i us conduirà a l’article de La Vanguardia d’on he tret la informació.
Espero que això us faci canviar una mica la manera de veure la vida. A més recomano la pel·lícula que recentment he vist, a part d'altres que ha creat, com ara la seva darrera creació, Cartas a Dios.
Judit F.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada