dijous, 9 de juny del 2011

Sense retorn.


A continuació us parlaré d'un llibre que em vaig llegir farà cosa d'un any. És un llibre de Jordi Sierra i Fabra, titulat Sense retorn, i us el comentaré una mica ja que em va semblar força interessant ja que tracta el tema del bullying.

Aquesta història succeeix en un poble. Un poble d’aquests on, a causa de la poca gent que hi viu, les notícies volen més ràpides que els mateixos llamps. Així que la notícia de la mort d'un dels joves del poble, en Jacinto, no triga a saber- se. El noi ha aparegut mort daltabaix d’un penya-segat. El penya-segat del poble sobre el qual corrien històries sobre morts misterioses. 

A l’institut del jove difunt, els seus amics Miguel Àngel i la Cecília, estan molt preocupats en veure que el noi no hi és. El seu amic suposa que s’ha quedat a casa fent veure que està malalt, ja que uns companys de classe el van amenaçar d’una forta pallissa quan sortís de l’escola. En fer-se pública la notícia, l’institut es veu obligat a tancar i enviar tots els alumnes a casa.
A l’hospital, la família d’en Jacinto s’incomoda i es desespera. El pare està furiós perquè vol veure el seu fill i no deixa de buscar un culpable que l’hagi mort. El seu germà gran, en Patricio, en estat totalment catatònic, la mare, ofegada de tant plorar pel dolor que sent, sense deixar d’abraçar el fill més petit mort de por.

A partir d’aquesta terrible desgràcia, uns professors de l'institut, per la seva banda, comencen a investigar la situació, pensant en quines possibilitats hi ha  que el noi hagi sigut assassinat o que s’hagi suïcidat. 
La policia, investigant el cos del difunt troba unes marques que no han estat produïdes pels impactes de la caiguda, sinó per uns cops  en uns punts concrets del cos de manera forta i continuada. Amb això, l’inspector descobreix que el noi patia abusos físics, però no sap per part de qui. Així que va a parlar amb els dos professors d’en Jacinto i posen totes les seves investigacions i informació en comú, i també junts, convencen  la Cecília de poder parlar amb ella. Un cop aconseguit això ja saben qui són els culpables. 

Per a concloure, puc dir que aquesta novel·la m’ha agradat bastant, sobretot al final les diferents reaccions de cada persona implicada en el cas, cada una a la seva manera i totes diferents. Encara que trobo que no està molt ben resolt. S’ha de dir que aconsegueix posar l’emoció que necessita el llibre, sinó es podria fer bastant pesat un tema com aquest. Però crec que el motiu que aconsegueix aquesta tensió és el fet d'anar canviant la persona protagonista i passar a parlar sobre una altra persona en el precís moment en que està a punt de succeir alguna cosa que tots esperàvem. L’argument està ben treballat, ja que enllaça la trama d’una manera molt continuada, tot i que al principi, trobo que és massa lenta.  


  • Us adjunto la direcció web de l'autor, per si us interessa saber-ne alguna cosa, i perquè pogueu veure quines altres novel·les ha escrit:













Carla Linares