Aquesta serà possiblement l'última entrada que faré en aquest blog. El curs ja s'està a punt d'acabar i he decidit escriure el meu últim post sobre un tema estretament relacionat amb el que hem estat fent al llarg de l'any a l'assignatura de literatura universal.
 |
| Una classe de l'ATN |
L'any passat, per influència de la meva mare, vaig decidir apuntar-me a un curs d'escriptura de l'Ateneu Barcelonès. Ja havia estat alguna altra vegada a l'edifici, però això poc tenia a veure amb l'experiència d'assistir a unes classes per conèixer el món de la palaura escrita de primera mà. Però no eren unes simples classes, ja que el fet de pensar en la importància que l'Ateneu ha tingut a la història de les lletres i la cultura catalanes imposava, i molt.
Força gent em pregunta què es fa en aquests cursos i jo sempre responc: escriure. Però de fet és molt més que això, ja que escriure ho pot fer cadascú des de casa seva sense la necessitat d'anar a enlloc un cop per setmana... Per mi, aquests cursos també han estat compartir amb gent nova els textos propis, sentir diverses opinions sobre el que has fet, escoltar altres històries de gent com tu, aprendre a analitzar ràpidament, a millorar-te, a observar, a reescriure... Comences a desenvolupar tècniques noves, proves diversos tipus de narradors, i aprens que escriure es basa sobretot en pensar. Un escriptor ho és les 24 hores del dia perquè mira el món amb ulls de caçador d'històries, o de personatges o de poemes. Ha de saber mirar i transmetre des del seu punt de vista allò que vol mostrar. No només ha de transmetre informacions, sinó que ha d'ensenyar mons imaginaris; encomanar intensitats a força de ritmes, i fer una tria i una combinatòria artística de les paraules. Cadascú utilitza el llenguatge a la seva manera per expressar la pròpia subjectivitat, això és el que se'n diu l'estil.
"... Todo lo que usted quiera, sí señor, pero son las palabras las que cantan, las que suben y bajan... Me prosterno antre ellas... Las amo, la adhiero, las persigo, las muerdo, las derrito... Amo tanto las palabras... Las inesperadas... Las que glotonamente se esperan, se acechan, hasta que de pronto caen... Vocablos amados... Brillan como piedras de colores, saltan como platinados peces, son espuma, hilo, metal, rocío... Persigo algunas palabras... Son tan hermosas que las quiero poner todas en mi poema... Las agarro al vuelo, cuando van zumbando, y las atrapo, las limpio, las pelo, me preparo frente al plato, las siento cristalinas, vibrantes, ebúrneas, vegetales, aceitosas, como frutas, como algas, como ágatas, como aceituna..."
Pablo Neruda
Sempre m'ha agradat molt escriure, però és com si a partir de començar a anar a aquests cursos em prengués una mica més seriosament els meus simples escrits. Intento tenir disciplina i escriure una mica cada dia, per poc que sigui, ja que una bona història no neix només d'una idea, sinó d'un treball constant i mesurat.
"L'essència del compromís artístic de l'escriptor: convertir en vida una idea a través de les paraules. Escriure és pensar i pensar-se, cercar, experimentar, trobar i, fins i tot, trobar-se. Escriure és escollir idees i és escollir paraules. Sempre estem triant..."
Mar Tomàs
Alba Lafarga M.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada