Mirant i remirant trobo un llibre de Contes de Sergi Pàmies. Duu per títol “Si menges una llimona sense fer ganyotes”. Tota una declaració d’intencions. Posar un títol tant estrany per un llibre, segur que ha d’amagar alguna cosa interessant, i si més no almenys curiosa i diferent.
Fullejo una mica i m’interessa un conte titulat Com dues gotes d’aigua. És un conte curiós. Tracta d’explicar les vivències i sensacions que té una gota d’aigua en el seu camí des que cau d’una aixeta fins que arriba a l’aigüera. És un relat curt, de poques planes, però ho explica de forma detallada i resulta bonic i interessant tal com ho explica.
Quan l’acabes de llegir et quedes una mica perplexa, entre encuriosida, encantada i empipada. Bé i ara què més ? No hi ha res més ? I què més passa? et preguntes. Però no hi ha res més. El conte s’acaba. En algun moment et preguntes si t’han pres el pèl, o no ho has entès, però després veus què fàcil i què difícil és al mateix temps escriure un relat curt. I que sovint no cal buscar en tot un sentit que vagi més enllà, sinó que en algunes ocasions no cal fer res més que mirar el que tenim ben a prop i observar de forma atenta per descobrir les gran meravelles del món que ens envolta.
Llegint aquest i altres relats curts com aquest he descobert que es pot escriure de qualsevol tema quotidià. Que encara que sembli que no té cap importància, si t’hi fixes bé segur que li pots trobar tota la importància del món. Tot depèn de com ho miris, de com ho enfoquis, i de quina perspectiva tinguis com observador, narrador o lector. Això és precisament el cas de la gota d’aigua. Per a qualsevol de nosaltres quina importància té una aixeta que goteja i per la qual van caient gotes d’aigua ? Però i si nosaltres fóssim una gota ? precisament aquella gota? La cosa canvia no ? Transformar una cosa quotidiana de la nostra realitat i fer-ne d’això una obra d’art que és el que fan els bons artistes i escriptors.
Sergi Pàmies que és un bon escriptor català, fill també d’una gran escriptora que va viure l’exili, Teresa Pàmies, escriu molt sovint articles als diaris, participa en tertúlies a les ràdios i la TV i és conegut com a gran seguidor del Barça. Escriu principlament llibres de contes o relats curts que fan bona aquella màxima que ja fa molts anys fa popularitzar un escriptor espanyol de : Si lo breve es bueno, dos veces bueno.
Per tant jo també m’ho aplico i acabo ja el meu post d’avui recomanant a tots els contes d’en Sergi Pàmies.
Alba Salomon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada