Els ordes de cavalleria apareixen al segle XIV amb la voluntat de recuperar la cavalleria i els seus ideals cavallerescos, presents en les antigues ordes militars. La seva creació respon, sovint, a motius polítics i de prestigi dels poders que els atorguen.
Malgrat la invenció d'ordes imaginaris antics, com l'Orde de la Santa Ampolla que Clodoveu I hauria fundat en 496, els ordes cavallerescos són un fenomen del final de l'Edat Mitjana. Volen succeir, en part, els ordes militars apareguts durant les Croades i la Reconquesta en el vessant militar o cavalleresc, però deixant de banda l'aspecte religiós: els membres serien llecs i la pertinença a l'orde seria una recompensa per les seves accions en defensa de la fe o l'Estat. Prengueren com a referent llegendari el model dels cavallers de la Taula Rodona del cicle artúric.
La creació d'aquest ordes respon a una exigència política: el sobirà fidelitza els vassalls nobles, recompensant-los amb un privilegi exclusiu que, a més, crea un nou vincle de fidelitat, ja que el cavaller deu obediència al mestre de l'orde, que és el sobirà.
A parir del segles XVII, els ordes de cavalleria seran substituïts pels ordes honorífics. Aquests introdueixen característiques diferencials: es jerarquitzen en diverses classes, poden recompensar persones alienes a la noblesa i tenen un àmbit d'especialització (per a militars, diplomàtics, civils, etc.).
Sovint, els ordes de cavalleria han acabat esdevenint purament honorífics, però mantenint una estructura o uns requeriments fidels als de l'època de creació.
Data de fundació | Nom | Origen | |
1043 | |||
1348 | Orde de la Lligacama * o de Sant Jordi | ||
1351 | |||
1362 | |||
1381 | |||
1390 | |||
1408 | |||
1429 | |||
1444 | |||
1469 | |||
1522 | |||
1540 | |||
1551 | |||
1561 | |||
1573 | |||
1578 |
