Després d’haver estat pensant força temps de quin tema fer el post. Que passaven els dies i em torturava la ment el fet de veure passar el temps i no saber decidir sobre què fer el post. Aquest cap de setmana he decidit que no podien passar més dies. He recordat que vaig comentar alguna cosa de Borges amb la professora de literatura, que aquest autor m’havia intrigat força i així vaig acabar decidint que podria llegir un nou conte d’aquest escriptor argentí tan interessant i explicar alguna cosa d’ell.
He buscat per internet i he trobat un dels seus llibres que es diu “ El libro de Arena” i d’aquest he llegit el primer conte que porta per títol “ El otro” .
És un conte meravellosament estrany. Explica com l’autor es troba a ell mateix. Comença explicant que està assegut en un banc i de sobte una altra persona seu al costat. Comencen a parlar i se n’adona que l’altra persona és ell mateix. Per comprovar-ho es fan preguntes i s’expliquen coses que evidenciïn qui són. L’autor en la història té setanta anys i el seu doble, en té vint, llavors el més gran li va explicant les coses que li passaran al llarg de la seva vida. El jove li parla de les coses que en aquell moment està vivint i fent. Mentre parlen l’autor ens fa adonar-nos que els dos es diferencien molt de la manera de pensar i que el temps l’ha canviat, però sap que el jove acabarà sent el que ell és ara. Després es plantegen la irrealitat del moment, ja que el jove de vint anys està parlant amb el seu jo del futur, però el més gran afirma que no s’enrecorda mai de jove d’haver parlat amb ell mateix. Al final, l’autor acaba amb la conclusió que l’encontre fou real, només que l’altra conversava amb ell somiant.
Aquest autor en els seus relats juga a dubtar de la realitat, a fer-nos veure que no sempre el que creiem és veritat, sinó que a vegades a la posició d’una altra persona, per ell la realitat és completament diferent a com nosaltres ho veiem. En aquest conte, dubta fins i tot d’ell mateix, com saps que no et pots trobar ningú que és com tu? Li podries ensenyar el que saps, guiar-lo perquè no faci els teus errors... Suposo que es va plantejar la pregunta i s'hi va posar.
M’agrada molt la manera com escriu, crec que és un autor que escriu molt bé i et fa parar a pensar en les coses.
Una altra característica era que Borges considerava algunes grans biblioteques com a laberints.
Una altra característica era que Borges considerava algunes grans biblioteques com a laberints.
Alba Salomon
3 comentaris:
Jo també havia sentit curiositat per Borges, a veure si trobo algun llibre seu per casa. El que conte que has explicat és molt interessant, el tema dóna fa pensar força.
Alba L.
El tema del doble, la identitat, els laberints materials (recordeu Asterión) o psicològics, els miralls... són recurrents en el gran Borges. Felicitats pel vostre blog!!
Borges és extraordinari i com dius tu et fa parar a pensar, tot i que a vegades costa molt d'entendre (al menys a mi)Un dels meus preferits és el Aleph, que dóna nom a un llibre. També va escriure poesia.
Publica un comentari a l'entrada