Històries d’amor

Les històries d’amor han estat presents en tots els temps. Els clàssics ja se n'imaginaven moltes d’històries,com Filemó i Baucis, Eco i Narcís, Apol·lo i Dafne, Pigmalió i Galatea... Algunes acabaven bé,altres, no tant. He decidit explicar-vos breument el mite de píram i Tisbe que vaig treballar l’any passat a llatí, en el quual posteriorment William Shakespeare es va basar per escriure la història de Romeu i Julieta, que treballarem aquest trimestre i és molt semblant.

Píram i Tisbe vivien a la ciutat de Babilònia, en dues cases contigües. Van enamorar-se bojament, però els seus pares s’oposaven a aquesta relació. Parlaven i parlaven a través d’una esquerda que hi havia en una paret comuna a les cases. Un dia van decidir trobar-se al sepulcre del rei Ninus, sota un arbre que hi feia ombra. Primer va arribar Tisbe, però va trobar-se amb una lleona que volia anar a beure a una font que hi havia allà a prop. La noia es va espantar i va fugir cap a una cova. Sense adonar-se’n va deixar el vel que portava i la lleona el va embrutar. Quan va arribar Píram i va veure el vel tacat i les petjades de la lleona, pensant el pitjor, es va treure la vida amb la seva espasa. Llavors va tornar Tisbe i quan va veure el cos inert de Píram, també es va llevar la vida. Van segellar, així, el seu amor amb unes morts inoportunes. La morera que feia ombra als cossos va donar a partir d’aquest moment fruits negres, vestits de dol, en record de la sang que vessaren els dos amants.

Jordina Solans