I doncs... Vaig estar pensant sobre què tractar en aquest post; un llibre, una pel·lícula, un sentiment humà?
No n'estava gaire segura.
L'altre dia em vaig posar a veure una pel·lícula que em van recomanar: El retrat de Dorian Grey. I, sorprenentment, em vaig adonar que aquesta pel·lícula englobava un llibre i sentiments i actituds humanes.
Es molt probable que hagueu sentit parlar d'aquesta gran obra d'Oscar Wilde, un escriptor i dramaturg irlandès que destaca per les seves obres, on retrata la veritable cara de la societat noble de la seva època.
Oscar Wilde demostra en cadascuna de les seves obres ser un gran coneixedor del comportament i pensament humà.
El retrat de Dorian Grey és una història d'un noi, en Dorian, innocent i educat, que es trasllada a Londres en heretar la casa del seu avi. Allà s'adona de la salvatge vida que viu la societat, amb molts plaers, pecats, beguda, drogues i adulteri.
Coneix a dues persones que el guien per la nova vida que passarà en aquesta ciutat, un pintor i un Lord.
El pintor és una persona sensata i raonable, el Lord és més aviat una persona salvatge que considera que envellir suposa una tragèdia.
Aquest pintor fa un gran retrat d'en Dorian, la considera la seva millor obra. Un cop aquesta és exhibida en Lord diu:
" Aquesta obra es mantindrà sempre així, malauradament, tu no"
És aleshores, quan Dorian arriba a desitjar el fet de conservar l'aspecte de joventut més que cap altra cosa, fins el punt que la seva ànima pacta amb el diable per lligar-lo al seu homònim del quadre. D'aquesta manera, ell conserva la seva perfecta bellesa a mesura que el personatge del quadre va envellint.
A partir d'aquest moment la història s'agreuja; suïcidis, assassinats, drogues, alcohol, adulteri, traïció, venjança, misèria, paranoia, passió, homosexualitat, por... En Dorian ja no és la mateixa persona, ara, està sotmès a un quadre.
Aquesta obra és una reflexió dura sobre el valor de la bellesa i la naturalesa de les passions humanes, El retrat de Dorian Gray és una mostra més de la capacitat de Wilde per oferir un clàssic de victòria i derrota, aparença i sofriment, vida noble i desgràcia humana, retrat de la veritable misèria d'ànima que s'amaga darrere les personalitats aparentment segures i fortes.
Al veure la pel·lícula vaig destacar clarament el Carpe Diem i el deixar-te influir pels altres, aspectes molt importants en els transcurs de la vida.
A mi aquesta pel·lícula em va sorprendre molt i em va agradar moltíssim ja que era molt interessant i misteriosa. I si m'hi poso, em llegiré el llibre, que després de veure la pel·lícula se n'espera més del llibre.
Us la recomano a tots, a veure si també us agrada aquesta història d'una joventut eterna.
Aquí us deixo el tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=wr4EMKMYdS4
Elsa Mateos Viladot
4 comentaris:
Jo m'he llegit el llibre i també he vist la pel·lícula. La veritat és que el film podria estar molt millor si no haguessin afegit totes aquestes escenes de les festes boixes (massa explícites pel meu gust). Els actors interpreten molt bé els seus personatges; no podíem esperar altra cosa de Colin Firth, però Ben Barnes (Dorian Gray al film) m'ha sorprès gratament (al principi em vaig estranyar, un Dorian moreno i amb els ulls foscos? Aquesta no va ser pas la descripció que Wilde féu del seu personatge, però una vegada Barnes pren forma dins la pantalla t'oblides d'aquest detall).
Van fer molt bé al utilitzar les frases que Wilde escrigué en el llibre, ja que així poden capturar millor l'escència de l'obra. Pel que mi respecta, tampoc trobo necessària la primera escena, en la qual veiem un flashforward on Dorian llença un bagul al Thames.
Tot i així, també em va agradar molt la pel·lícula.
Us recomano a tots de llegir el llibre.
Alba Lafarga
he vist "el retrat de dorian grey" al teatre en alemán, i també una altre versión de la pelicula, però em sembla que les versions diferents són molt diferents, especialment en el teatre. però m'ha agradat la història i el tema está interessant, i m'agradaria veure aquesta versión també :)
Elsa, fa dies que m'estic pensant llegir la novel·la "El retrat de Dorian Gray" però la veritat és que tinc bastants llibres en ment per llegir i mai trobo el moment ni per quin començar. Quan me'l llegeixi ja t'explicaré l'experiència.
PD: Sóc la Marta la de lectorsillibres
Publica un comentari a l'entrada